De Barcelona: A 110 Km.
Punt de trobada:
Avui el punt de trobada serà a l’àrea de servei del Penedès que està a l’autopista AP 7 i a uns 4 quilòmetres abans del desviament que porta a Lleida per la AP-2.
Com arribar-hi:
S'ha de localitzar l’autopista AP-7 i dirigir-vos cap a Tarragona. Passareu per Martorell i Vilafranca del Penedès. A l’alçada del Vendrell haureu de desviar-vos per l’autopista AP- 2 en direcció cap a Lleida. Passareu pel peatge del Vendrell i després de fer 39 quilòmetres caldrà deixar l’autopista per la sortida 9 Montblanc-l’Espluga de Francolí. Després del peatge seguireu cap a Montblanc.
La carretera passa pel centre del poble. Cal seguir els indicadors que porten al Centre d’Informació turística del municipi. En aquesta oficina haureu de comprar els tiquets per la visita guiada del poble.
Història:
Al peu de les muntanyes de Prades i separat del Pla de Santa Maria i Valls per la Serra de les Guixeres, Montblanc dominava a l’època de la reconquesta el pas natural entre les dues comarques. Per això, a l’any 1080 un petit nucli de població s’instal·là en un reduït espai situat entre els rius Francolí i d’Anguera i l’hi donaren el nom de Duesaigües.
Però, no va ser fins a finals de l’any 1156 quan el rei Ramon Berenguer IV, lliurà la primera carta de repoblació amb els corresponents privilegis com: una extensa jurisdicció, l’exempció d’impostos i usatges, i els drets d’explotació de la fusta dels boscos per a la construcció i per cremar a la llar, a més del dret a les aigües dels dos rius per l’explotació de la industria del lli i del cànem.
A causa de la situació geogràfica de l’antiga vila, propensa a les inundacions per la proximitat a la llera dels dos rius i la manca de possibilitats de defensa, el rei Alfons I ordenà el canvi de situació del poble a un turó proper anomenat Pla de Santa Bàrbara. A partir d’aquest moment la vila canvià el nom pel de Montblanc.
Durant 200 anys la prosperitat de la vila augmentà considerablement fins arribar a ser una de les més importants de Catalunya, gràcies a prerrogatives i a la concessió de fires i mercats.
Durant tot aquest temps de creixement es construïren els edificis més importants de la vila com: els convents de Sant Francesc i el de la Serra i de la Mercè. A la vegada construïren també l'hospital, l’església de Sant Bartomeu, el Palau Reial i el casal dels Josa.
Un nou fenomen social s’instal·là a la vila. El call jueu començà a poblar-se, adquirint al pas dels anys, una important rellevància econòmica i comercial.
A finals del segle XIV la influència política i comercial de Montblanc era molt important, arribant a ser la setena ciutat de Catalunya.
Però, com ja he dit altres vegades, la felicitat i la prosperitat no duren per sempre i a segona meitat del segle XIV la vila entrà en un llarg període d'abandó i decadència a causa d'un seguit d’epidèmies i males collites.
Durant molts anys Montblanc va passar, per diferents motius, etapes de recuperació, de crisi i de renaixença. Fins arribar els anys 70 del segle passat, quan algunes indústries s’instal·laren als afores del poble començant així una nova època de creixement.
A l’actualitat Montblanc és la capital de la Conca de Barberà i centre comercial, industrial i de serveis de la comarca.
Visita:
La visita comença a l’Oficina de Turisme que està situada a l’església de Sant Francesc. Aquest edifici està construït fora del recinte emmurallat de la vila. El conjunt religiós estava format per l’església, un claustre i les dependències dels monjos franciscans. Durant el segle XVIII, etapa de màxim esplendor del monestir, fou un dels centres culturals de referència de la comarca.
A l’any 1835 quan la desamortització de Mendizábal el centre religiós va ser abandonat pels monjos i començà la degradació del conjunt arquitectònic. A l’actualitat sols queda la nau central de l’església.
La propera visita serà a les muralles. Tenen una longitud de 1500 metres i foren construïdes en el segle XIV amb pedra de les proximitats i argamassa. En el seu perímetre hi estaven incorporades 30 torres de defensa i l’accés a l’interior el feien per 4 portes orientades als quatre punts cardinals; el portal de Sant Antoni, el portal de Sant Francesc, la torra - portal de Sant Jordi i la torra - portal de Sant Bové.
Entrareu en el recinte emmurallat pel portal de Sant Antoni i desprès d’unes petites explicacions del guia, sobre el tancament de la porta i defensa de la torre situada en un costat, el recorregut segueix fins arribar al palau reial. Aquest edifici és de propietat privada i no es pot visitar.
Seguireu la visita per l’església de Santa Maria la Major, l’església de Sant Miquel, la Casa de La Vila, els porxos de Cal Malet, el carrer dels Jueus, l’antic Hospital de Santa Magdalena i, per acabar, el Celler Cooperatiu, on us oferiran un aperitiu de cloenda.
Gastronomia:
Per fer aquesta ruta us recomanaré els mesos de febrer, març i abril. El motiu és que són els mesos de la temporada del Calçot.
Avui dia, quasi arreu de Catalunya ens ofereixen en aquesta època la famosa calçotada, però la comarca per excel·lència és la de Valls i pobles dels voltants. A poc que pugueu espereu-vos a l’hivern per visitar Montblanc.
Restaurants:
Casa Fèlix
Carretera de Tarragona, Km. 17
Tel. 977 601 350 – 977 600 014
Valls
Masia Bou
Carretera de Lleida, Km 21,5
Tel. 977 600 427
Valls
Enllaços:
www.montblancmedieval.org




Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada