*Castell de Gallifa
*Turó de l'Home - Montseny i el Brull
*Sant Llorens del Munt i l'Obac
*Terrassa - La Cartoixa de Vallparadis
*Monestir de Sant Cugat del Vallès
*Sant Llorens del Munt i l'Obac
*Terrassa - La Cartoixa de Vallparadis
*Monestir de Sant Cugat del Vallès
CASTELL DE GALLIFA
De Barcelona:
A 43 Km
Punt de trobada:
Per la proximitat entre Barcelona i Caldes de Montbui, podrem trobar-nos a la plaça de l’Ajuntament de Sant Feliu de Codines.
Com arribar-hi:
Localitzarem la carretera C-17 amb direcció a Granollers i Vic. Passarem per Montcada i Reixac, a l’alçada de la Llagosta hi ha un desviament que enllaça amb la carretera C-59. Passarem per Palau - Solità i Plegamans, Caldes de Montbui i Sant Feliu de Codines.
Arribant a Sant Feliu de Codines la carretera passa pel mig del poble. Just abans d'arribar al primer semàfor, trobarem un desviament a l’esquerra amb uns indicadors senyalant direcció Gallifa i Sant Llorenç Savall. Sense deixar la carretera arribarem a Gallifa desprès d’uns 10 minuts.
Història i Visita:
En una petita Vall, entre les cingles de Sant Sadurní i el turó del Castell, trobarem el poblet de Gallifa. Situat a 7 Km de Sant Feliu de Codines i a 9 Km de Sant Llorenç Savall, el nucli urbà està rodejat de boscos, masies amb els seus corresponents camps de conreu i explotacions ramaderes. Pel bell mig de la vall hi passa la riera de Gallifa.
La població ha evolucionat segons l’època, des d’els 79 habitants a l’any 1985, fins el màxim de quasi 350 durant la dècada de 1960. A l'actualitat hi ha 205 persones empadronades.
Dins del terme municipal de 16 quilòmetres quadrats, trobarem quatre ermites romàniques datades entre els segles X i XIII. Possiblement foren l’origen del poble de Gallifa.
Santa Maria del Castell o el castell és una fortificació datada en el segle X. Fou frontera entre els comtats de Barcelona i Osona. Durant els successius segles passà per diferents mans de senyors feudals i castlans fins que, en el 1564 quant la propietat del castell era de la família dels Centelles, els pobladors de Gallifa compraren la seva llibertat del vassallatge al rei Felip II pel preu de 10.000 sous.
En el segle XI es construí dins del recinte del castell l’ermita de Santa Maria del Castell, també nomenada a l’actualitat Santuari de la Mare de Déu de l’Ecologia. Durant el segle XIV les parets de l’absis i la nau foren aixecades i construïren un pis fortificat amb espitlleres, estètica que conserva avui dia. Aquest afegit l’hi dóna un aspecte curiós al conjunt arquitectònic.
Per accedir al castell haurem de continuar per la carretera que porta a Sant Llorenç Savall i seguir els indicadors que anirem trobant.
L’ermita de Sant Pere i Sant Feliu és l’actual església parroquial de Gallifa, està situada dins del nucli urbà del poble. La darrera restauració la varen fer l’any 1927.
Sant Sadurní és la més antiga de les ermites, datada a principis del segle X, fou construïda al cim de la Mola de les Cingles de Sant Sadurní, a 950 metres d’alçada i dins d’un recinte emmurallat defensiu.
La Mare de Déu del Grau és l’ermita mes allunyada del nucli urbà de Gallifa. Està a mig camí entre el poble i l’ermita de Sant Sebastià de Montmajor, terme municipal de Caldes de Montbui. Està documentada a principis del segle XIII, la ultima restauració fou l’any 2002.
Gastronomia:
Cuina típica de muntanya, canelons, escalivades, estofats de senglar, graellades de carn, peus de porc i a la tardor plats elaborats amb els esperats bolets. De postres els clàssics gelats, pastissos, mató i postra de músic.
Restaurants:
El Mirador del Fai
Crt. de Sant Feliu de Codines a Centelles, Km, 6,9
Tel. 93 866 08 68
Per anar-hi teniu de tornar a Sant Feliu de Codines i agafar la carretera amb direcció a Moià, a dos quilòmetres trobarem un desviament a la dreta que porta a Centelles, desprès d’uns 6 Km trobarem a l’esquerra el restaurant.
Enllaços:
EL BRULL - MONTSENY
TURÓ DE L'HOME
TURÓ DE L'HOME
De Barcelona:
A 71 Km.
Punt de trobada:
Avui el punt de trobada amb la família o els amics serà a l’àrea de servei del Montseny que està a l’autopista AP-7 en direcció a Girona i a uns 5 quilòmetres abans de la sortida 11 (Sant Celoni – El Montseny).
Com arribar-hi:
Haureu de localitzar l’autopista AP-7 en direcció a La Jonquera. Deixareu la via ràpida per la sortida núm. 11 que porta a Sant Celoni i al Parc Natural del Montseny.
Entrareu al poble de Sant Celoni i seguireu els rètols indicadors que porten a Santa Fe del Montseny i a Mosqueroles.
A quatre quilòmetres de la sortida del poble trobareu una rotonda. La sortida de la dreta porta al poble de Campins i Santa fe del Montseny. Vosaltres seguireu recte en direcció al poble de Mosqueroles. Passat Mosqueroles trobareu, a uns 4 quilòmetres, una cruïlla de carreteres i haureu de desviar-vos a la dreta per arribar a La Costa del Montseny.
La carretera passa pel centre de la població de La Costa del Montseny i a la sortida del poble empalma amb una pista forestal asfaltada. A partir d’aquest punt solament caldrà seguir els indicadors que senyalen la direcció del Turó de l’Home. A uns 2 quilòmetres del cim trobareu un aparcament per deixar el vehicle.
Història i Visita:
Després de deixar el vehicle a l’aparcament podeu arribar-vos a la caseta d'informació que la Diputació de Barcelona té instal·lada en un extrem d’aquest espai i recollir alguns fulletons informatius del Parc Natural del Montseny. A tocar de la caseta hi ha una cadena que barra el pas de vehicles. Ara, és el moment d’agafar forces i preparar-vos a fer una caminada d’uns 35 minuts per una carretera molt costeruda.
Acabada la pujada arribareu a un petit replà on la carretera gira a la dreta. A uns 25 metres un ample corriol de forta pujada us portarà directament a la caseta de l’antic Centre Meteorològic del Montseny, punt i final de la pujada al Turó de l’Home.
Durant la pujada a peu per la carretera al cim del turó podreu gaudir d’unes espectaculars vistes del Vallès Accidental, Montserrat, La Mola, la Serralada del Litoral, Barcelona, el Garraf i, en un dia sense boira i ben clar, fins i tot podreu divisar la silueta de les illes Balears. Això serà l’aperitiu de les vistes que tindreu des del cim del Turó de l'Home. En una ullada de 360º podreu admirar quasi tots els punts geogràfics més importants de Catalunya.
Els tres accidents geogràfics més enlairats del massís del Montseny són: El Matagalls de 1.697,9 m., les Agudes de 1705,5 m. i el Turó de l’Home de 1.711,7 m., sobre el nivell del mar. Si encara teniu forces i voleu continuar l’excursió a peu, podeu arribar-vos a les Agudes. Per arribar-hi haureu de seguir per uns corriols que arranquen del replà de la carretera des d’on surt el camí de pujada al Turó de l’Home. No hi ha pèrdua sols haureu de seguir als grups d’excursionistes que fan aquesta travessa i després de 30 minuts de caminada arribareu a les Agudes.
Acabada l’excursió al Turó de l’Home, tornareu al vehicle i us dirigireu pel mateix camí de pujada, al poble de La Costa del Montseny. A la sortida del poble trobareu una cruïlla de carreteres haureu de seguir els indicadors que us portin al poble del Montseny.
El nucli antic del poble del Montseny, antigament anomenat Sant Julià de Montseny, és de dimensions reduïdes i està format per una cinquantena de cases construïdes als voltants de l’església romànica de Sant Julià. El municipi té una extensió de 27,2 Km2, un cens de 305 habitants i l’orografia és d’alta muntanya amb molts boscos, pastures i poquíssimes planúries.
Actualment l’economia dels vilatans està dedicada a serveis i al turisme. El poble del Montseny és punt de partida de nombroses excursions a peu pel parc natural del Montseny.
Acabada la visita al poble agafareu el vehicle i us dirigireu cap a coll Formic i el Brull. Però, abans us desviareu per visitar l’entorn de l’hotel de Sant Bernat i la petita ermita romànica que hi ha en un extrem del jardí. A uns 6 quilòmetres del poble del Montseny trobareu un desviament a la dreta que porta a Sant Bernat.
Seguireu en direcció al Brull passant per coll Formic. En aquest punt geogràfic sempre hi trobareu molts vehicles, ja que és punt de partida de moltes excursions, tant a peu com en vehicles de dos i quatre rodes.
El municipi del Brull té una superfície de 41 Km2. Està format per tres nuclis de població: el Brull, Sant Jaume de Viladrover i Sant Cristòfol de la Castanya. La carretera BV-5301 passa pel mig del centre administratiu del poble. A la dreta hi ha l’edifici de l’Ajuntament, el restaurant Can Pascual i el restaurant El Castell. A l’esquerra hi trobareu l’església de Sant Martí del Brull, d’estil romànic, el centre d’Informació Turística del Montseny i la rectoria de Sant Martí. La majoria de la població del Brull està disseminada al voltant del nucli administratiu en cases d’estiueig i masies.
Gastronomia:
La cuina de la zona és la tradicional catalana amb una variada selecció d’especialitats com: peus de porc guisats, espatlla de be al forn, estofats de vedella, bacallà a la llauna, cua de bou amb castanyes, etc.
De postres els clàssics: les postres de músic, gelats variats, pomes al forn, mel i mató, etc.
Restaurants:
El Castell
93 884 00 63
El Brull
La Fonda del Montseny
93 847 30 40
El Montseny
Enllaços:
De Barcelona:
A
45 Km.
Punt de trobada:
Aquesta és una ruta de senderisme de muntanya. A
causa de la poca distància que hi ha fins el vostre punt de destí, avui podríeu
trobar-vos amb la família o els amics a la gasolinera que trobareu a l’autovia C
58 entre Sabadell i Terrassa. Caldrà portar l’entrepà i beguda per esmorzar a
la muntanya.
Com arribar-hi:
Cal
localitzar l’autovia C 58 direcció cap a
Sabadell i Terrassa. Arribant a Terrassa, i a l’alçada de la Riera de les
Arenes, deixareu l’autovia i seguireu els indicadors que porten a Matadepera
per la carretera BV-1221. Arribant al poble de Matadepera haureu d’estar atents. A mà esquerra queden els
camps de Jokey herba i a pocs metres trobareu la fita del quilòmetre 6. En
aquest punt us desviareu a la dreta.
Cal
passar el pont per sobre de la riera i seguir pel carrer de Rossinyols fins
arribar a la cruïlla de l’avinguda de Can Marcet. Girareu a l’esquerra i no
deixeu el carrer fins al final. Aquí us creuareu amb el carrer de Boixaders. En
aquest punt cal girar a la dreta. Aproximadament a 200 metres, hi ha un
desviament a l’esquerra. L’agafareu i després d’un trajecte de 200 metres, per una pista forestal, s'arriba
a l’aparcament de Can Robert, punt de partida de l’ excursió.
Des
d'aquest punt hi ha dues opcions. Deixar el vehicle a l’aparcament i iniciar la ruta a peu o continuar amb el
cotxe per la pista forestal fins l’aparcament de Can Pobla, situat a 1 quilòmetre
i mig de Can Robert. La capacitat d’aquest últim espai és reduïda.
Hi
ha la possibilitat d'anar al cim de La Mola per la ruta del coll d’Estenalles,
la durada és de 2,30 hores, però ja en parlaren en una altra ocasió.
Història i Visita:
Darrera de la serralada
del litoral es troba la depressió del Vallès. Guardant-l’hi les espatlles hi ha
la serralada del prelitoral amb tres dels accidents geogràfics més
característics del prelitoral català. Quasi en línia recta i de llevant a
ponent, el Massís del Montseny. Al centre la impressionant Mola de Sant Llorenç
del Munt i la serra de l’Obac,. I, a ponent l’incomparable única i espectacular
Muntanya de Montserrat.
El Massís de la Mola de
1107 metres d’alçada juntament amb la Serra de l’Obac i el turó de Castellsapera
de 939 metres, constitueixen el Parc Natural de Sant Llorenç de Munt i l’Obac.
Per la proximitat a les
ciutats de Terrassa, Sabadell i Barcelona, la Mola sempre ha estat una muntanya
molt concorreguda pels excursionistes. Des del cim es pot gaudir d’unes meravelloses
vistes panoràmiques: el Massís de Montseny, la montanya de Montserrat, els
Pirineus i, en un bon dia, fins i tot es pot veure la silueta de l’illa de
Mallorca.
Bé, començarem l’
excursió d’avui a la masia de Can Pobla. Aquest mas està format per un conjunt de
variades edificacions. Cal destacar-ne una d’estil modernista, semblant a un
castell, construïda sobre les restes de l’església de Sant Esteve de la Vall.
La pista forestal que us
ha portat a Can Pobla i a l’aparcament, segueix per la part baixa de les cases
de la masia. Aquesta pista està tancada amb una cadena per evitar el pas de
vehicles al Parc Natural. El camí està senyalitzar amb marques de color groc. No
hi ha pèrdua.
A uns 80 metres de la
sortida us creuareu amb un corriol. Girareu a l’esquerra 90 graus i pujareu pel
corriol seguint les marques de color groc, fins arribar a l’anomenat camí dels
Monjos. Sense perdre de vista les
marques, s'ha de seguir fins arribar a l’indret anomenat El Cargol, on el camí,
amb un paviment empedrat amb còdols, s’enfila fent ziga-zaga.
Cal continuar l'excursió
seguint les marques de color groc. Passareu per l’Hort dels Monjos i és el momento de gaudir de les magnífiques
vistes panoràmiques. El camí segueix pujant fins superar l’últim tram empedrat
i quasi ja haureu arribat al cim de La Mola. Sols us quedarà un tram de 200 metres d'una suau pendent. El
Monestir de Sant Llorenç del Munt ja està a tocar.
Un cop al cim cal fer un
descans i gaudir de les vistes, guiats pels diferents panells d’orientació.
El Monestir és d’estil romànic.
Està format per un conjunt de tres naus, una central i dues laterals amb absis.
Disposa d’un cimbori octogonal situat en el creuer, quasi en el centre de
l’edifici. S’han de destacar la sobrietat de l’arquitectura, les arcades cegues
i les faixes llombardes que decoren les parets.
Les primeres dades que es
tenen de l'existència d’una comunitat monàstica al cim de La Mola són de
mitjans del s. X. La construcció i consagració del Monestir de Sant
Llorenç és de mitjans del segle XI. Aquest
conjunt monacal passà per diferents etapes de creixement i decadència fins que
va ser abandonat l’any 1608. Del 1987 al 1991 la Diputació de Barcelona va
portar a terme treballs de restauració de l’església i de l’edifici adjunt,
tancant el conjunt dels dos edificis amb un mur i una porta d’accés al recinte.
La visita a La Mola es comença
fent una ullada de 360º a les vistes panoràmiques que es podem veure des
d'aquest punt de 1107 metres d’alçada. Diversos panells indicatius us ajudaran
a situar-vos dins del mapa geogràfic de Catalunya.
Després de descansar una
bona estona de la pujada al cim de la Mola i gaudir del bucòlic espectacle del paisatge, podeu
començar la visita al conjunt dels edificis del monestir de Sant Llorenç del
Munt.
Traspassat el llindar de
la porta d’accés al recinte, queda a la vostra dreta l’edifici de l’església. Per
accedir-hi haureu de pujar per una escalinata de sis graons. És imprescindible
fer una ullada a l’interior ja que és molt interessant.
A l’esquerra del patí
trobareu un altre edifici dedicat a restaurant i una botiga de records. Per
poder dinar en el restaurant de La Mola caldrà
reservar taula amb anticipació, perquè a causa de la gran afluència de gent, a
la primavera i a la tardor, possiblement no trobareu lloc.
La tornada s'ha de fer
pel mateix camí de pujada.
Gastronomia:
El tipus de cuina de La
Mola és la clàssica de la Catalunya central; pa amb tomàquet, embotits,
amanides, carns a la brasa, mongetes seques, patates, postres de tot tipus,
etc.
Haureu de tenir en compte
que totes les viandes que arriben a La Mola són transportades amb animals de
càrrega: burros i mules, a causa de la impossibilitat d’accés de qualsevol
tipus de transport mecànic. Ès per això que cal donar un valor afegit als
responsables del restaurant, pel esforç que fan.
Restaurants:
La
Mola
Tel.
93 743 54 54
Enllaços:
www.lamola.com
TERRASSA - CARTOIXA DE VALLPARADÍS
De Barcelona:
A 30 Km.
Punt de trobada:
A causa de la poca distància que hi ha per arribar a
Terrassa, avui el punt de trobada amb la família o els amics serà a la porta
d’entrada del castell de Vallparadís.
Com arribar-hi:
Haureu de localitzar l’autopista C-58 en direcció cap
a Sabadell i Terrassa. Deixareu Sabadell a la dreta i també la sortida de
Terrassa est. A continuació deixareu l’autovia
C-58 per la sortida de Terrassa centre.
Entrareu a Terrassa per la Rambleta del Pare Alegre i a l’esquerra us quedarà l’Hotel Don
Cándido. Seguireu fins arribar a la primera rotonda i en aquest punt haureu de girar
a la dreta per la Carretera de Montcada fins
arribar a la cruïlla amb la Carretera de Rubí. Aquí hi ha un semàfor i girareu
a l’esquerra fins arribar a la plaça del Doctor Rober. Deixareu el cotxe a l’aparcament subterrani que hi ha a la
plaça.
Quan sortiu de l’aparcament haureu de localitzar
l’edifici de la Clínica Mútua de Terrassa. A la dreta de la Clínica i a l’altre
costat del Parc de Vallparadís descobrireu, dalt d’un turó, l’edifici del castell
de Vallparadís.
Per arribar-hi podeu anar per un dels camins
senyalitzats que arranquen del costat dret del Carrer del Castell, situat a la
dreta de l’edifici de La Mútua, i que condueixen al centre del parc i al Palau.
Història:
La
història del castell de Vallparadís començà a principi del segle XII quan el
comte de Barcelona Ramon Berenguer III va vendre unes terres, situades al
torrent de Vallparadís i rodalies, als nobles Berenguer Sanlà i a la seva dona
Ermessenda per a construir-hi una residència senyorial fortificada.
En
els successius anys els fills de Berenguer de Sanlà adoptaren el cognom de
Terrassa començant així a formar-se el
nucli urbà de la ciutat a l’altre costat del torrent de Vallparadís.
Al
1344 Blanca de Centelles, filla de Bernat de Centelles i de Saurina de
Terrassa, última representant de la família que va viure al castell, va
cedir-lo als monjos cartoixans d’Escaladei i Sant Pol de Mar. Des d'aquest
moment el castell passarà a ser la cartoixa de Sant Jaume de Vallparadís fins
el 1413, moment en què la comunitat es traslladà a la cartoixa de Montalegre
situada al poble de Tiana, al Maresme.
Aquest
mateix any la cartoixa passà a mans dels
carmelitans de l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona. El 1432 va ser
adquirida per Jofre de Sentmenat que mantingué la propietat de Vallparadís fins
l’any 1830. Passaren els anys i a l’any 1947 la família Maurí, últims propietaris
de la masia, cediren la finca a l’Ajuntament de la ciutat.
Després
d’uns anys de restauració, al 1959 s’hi instal·là el Museu de la Ciutat.
Visita:
El
castell és de planta rectangular i està envoltat per un fossat. Els murs tenen
espitlleres a la part alta i quatre torres a cadascun dels angles de l’edifici.
Per
adaptar el castell a les noves necessitats dels cartoixans es realitzaren
diverses modificacions a l’interior com la construcció d’un claustre de dos
pisos. A la planta baixa del claustre hi trobareu unes arcades d’amplades desiguals i de forma apuntada. A la planta
superior el claustre està format per arcs apuntats i més uniformes on els
capitells de les columnes són de forma geomètrica i sense decorar.
En
el centre del pati del claustre hi ha una cisterna que recollia l’aigua de la pluja.
A la part superior de la cisterna hi ha un orifici on un coll de pou format per
un conjunt de pedres en forma circular i una politja faciliten l’accés a
l’aigua de la cisterna.
Com
a conseqüència dels diferents usos als que ha estat sotmès el castell, a
l’actualitat quasi no hi ha referències de la utilització feta pels cartoixans.
La capella estava a la gran sala de planta rectangular, actualment
anomenada Tinellet. La sala situada al
costat del Tinellet, amb una bonica volta de creueria, podria ser la sala
capitular.
Com
a totes les comunitats monàstiques, la vida religiosa gira al voltant del
claustre on es situaven les cel·les i altres dependències. La galeria sud del
claustre del segon pis està descoberta i des d'aquest punt podien controlar les
terres del torrent de Vallparadís.
Després
de passar-vos una bona estona passejant per les diferents dependències del
castell, transformat a l’actualitat en el Museu de la Ciutat de Terrassa,
sortireu a l’exterior i dirigireu les nostres passes a l’altre costat del
torrent de Vallparadís, seguint els indicadors que porten al conjunt monumental
de La Seu d’Ègara.
En
un reduït altiplà a tocar del torrent de Vallparadís i protegit pels vessants
del torrent, hi trobareu el conjunt episcopal de les esglésies de Sant Pere de
Terrassa. Aquest conjunt està format per tres edificis: l’església de Santa
Maria juntament amb el seu baptisteri, l’església de Sant Pere i l’edifici
funerari de Sant Miquel, tots ells d’estil preromànic i romànic construïts
entre els segles V al VIII.
El
conjunt episcopal fou edificat sobre les restes d’una església paleocristiana pels
voltants de l’any 450 com a seu del bisbat d’Ègara, fins arribar la
invasió dels sarraïns en el segle VIII. Posteriorment i després de la
reconquesta s’inicià un nou procés constructiu que arribà fins els segles XI i
XII.
Sant
Pere
L’església
de Sant Pere està situada al nord del recinte episcopal, a l’esquerra de la
porta d’entrada. La porta d’accés a Sant Pere està en el mur sud emmarcada per
quatre arquivoltes llises. Als dos costats de la porta hi trobareu dues
finestres que donen lluminositat a l’interior de l’església.
L’interior,
d’una sola nau i transsepte, està construït
amb volta de canó. A la capçalera hi ha un absis trilobat. Té dos
campanars. L’un està situat quasi sobre el transsepte i l’altre, en forma
d’espadanya, està a la façana que dóna a la plaça del Rector Homs.
Cal
parar atenció al retaule de pedra que hi ha a l’absis central, a les pintures
murals gòtiques del segle XIV i a les pintures murals que trobareu a les dues
capelles que hi ha a l’esquerra de la nau central: la de Sant Valentí i la del
Santíssim.
Sant
Miquel
L’església
de Sant Miquel, de dimensions reduïdes, està construïda en el centre del
recinte episcopal, entre les esglésies de Sant Pere i la de Santa Maria. La planta és en forma de
creu i és l'única de les tres esglésies que conserva la planta original. En el
centre hi ha un cimbori cobert per una
cúpula suportada per un conjunt de 8 columnes els capitells de les quals estan decorats amb fulles. Sota de l'absis hi trobareu
la cripta de Sant Celoni.
Santa
Maria
L’església
de Santa Maria és un edifici de plata en forma de creu llatina i d’estil romànic.
Fou construït sobre les antigues restes d’edificis paleocristians i visigòtics
com es pot veure en els mosaics sobreposats dels segles V i X, l’absis de forma
rectangular i l’antic baptisteri sota el transsepte.
En
el creuer hi ha un cimbori de planta octogonal cobert per un campanar de dos
pisos i coberta de quatre aigües. D’especial atenció són les pintures murals
que hi ha a l’absis i a l’absidiola, datades entre els segles X i XII
Gastronomia:
Si
decidiu quedar-vos a dinar a Terrassa hi podreu trobar tot tipus de cuina. L'autòctona,
a base d’amanides, escalivades, embotits, esqueixades de bacallà, sopes, canelons,
etc. de primers plats, i de segons: els peus de porc, l’estofat de vedella, la botifarra amb mongetes o les carns a la
brasa.
En
el cas de voler provar noves experiències podeu localitzar un restaurant xinès
o un de menjar ràpid.
Restaurants:
La
Torreta
Nou
de Sant Pere, 50
Tel.
937 314 775
Terrassa
Enllaços:
De Barcelona:
A 20 Km
Punt de trobada:
A
causa de la poca distància que hi ha fins
arribar al monestir, el punt de trobada amb la família o els amics serà
a la porta del centre d'informació turística .
Com arribar-hi:
A
conseqüència de la gran varietat d'accessos per carretera amb el Vallès
Occidental des de Barcelona, es fa complicat recomanar-vos una ruta determinada
per arribar - hi.
Però,
per seguir el costum d’indicar-vos un recorregut d'accés al destí d'aquesta
sortida us recomanaré el de l'arrabassada. Per accedir a la carretera del
mateix nom o la BP-1417 haureu de dirigir-vos a la Ronda de Dalt i a l'alçada
de l'antic Hospital Militar trobareu l'inici de la carretera de l'arrabassada.
Després
de fer uns 5 quilòmetres deixareu a l’esquerra el desviament que porta al Parc
d'Atraccions del Tibidabo. Cal seguir recte en direcció cap a Sant Cugat del
Vallès i després d'uns 15 minuts de trajecte arribareu al vostre destí. Ara sols
haureu de seguir els indicadors que us portaran al monestir.
Història:
Sembla ser que el
monestir va ser construït sobre les restes d'un antic assentament militar romà
anomenat Castrum Octavianum, segons les descobertes en les excavacions fetes en
el recinte monacal.
En el segle V ja existia
en aquest indret un recinte religiós dedicat a Sant Cugat, víctima de les
persecucions de Dioclecià, on hi havia una reduïda comunitat de monjos.
Com a conseqüència de la
gran afluència de pelegrins per visitar les restes del Sant, s'anaren construïnt
als voltants del recinte diverses ampliacions d'edificis els quals a l'any 717
foren destruïts en una invasió sarraïna.
Es creu que sobre l'any
777 el rei de França Carlemany, devot de Sant Cugat, començà a reconstruir el
monestir. A l'any 785 es va nomenar el primer abat, Deodat, que amb 12 monjos de
l'orde de Sant Benet fundà la comunitat. A la vegada els varen donar
possessions i castells per a la seva subsistència.
Com a conseqüència de les
incursions militar sarraïnes a l'any 852 el recinte religiós fou completament
arrasat. Després d'aquest succés fou ràpidament reconstruït per l'abat Donadeu.
A partir d'aquesta
reconstrucció el monestir passà per una etapa de creixement fins que a l'any
985 un nou atac dels sarraïns, capitanejats per Almanzor, afectà part de les
instal·lacions i morien l'abat Joan i dotze monjos. A l'any següent l'abat Odó
va refer el monestir i recuperà les propietats.
Durant els successius
segles les terres i propietats del monestir augmentaren tant que obligaren a
crear a finals del segle XII quatre divisions territorials anomenades: Vallès,
Penedès, Llobregat i Palau destinades a millorar el control i l’administració
de les propietats.
Gràcies a les bones
relacions entre el rei i la noblesa, el poder econòmic i el polític del
monestir varen augmentar considerablement, fins que el rei Jaume I concedí nous
privilegis amb la intenció de fer del monestir de Sant Cugat un contrapoder al
bisbe de Barcelona.
Al llarg d’alguns segles
els abats entraren en diversos litigis amb el Bisbe de Barcelona, per la
possessió de les terres, esglésies i
monestirs fins que a l’any 1247 un
tribunal eclesiàstic nomenat pel papa Gregori IX pronuncià una sentència que
donava la raó al bisbe.
A mitjans del segle XIV,
durant el regnat de Pere III i promogut per l’abat Busquets, s’iniciaren les obres
de fortificació del monestir, aprofitant restes de muralles existents i
afegint-hi diverses torres de defensa. Al segle XVI l’abat Despuig amplià la
muralla amb dues torres poligonals als extrems de l’actual carrer de la Torre.
A partir de l'abat Pere
Busquets els abats començaren a ser nomenats pels reis o el papa i no per la
comunitat com havia estat fins
aleshores. Aquest fou el punt d'inflexió on començà la decadència del
monestir.
Passaren els anys i la unió entre la Corona d'Aragó i la Corona de Castella propicià que Castella nomenés els abats propers a la seva ideologia, començant així un estudiat procés de castellanització del monestir fet que va provocar la lluita dels monjos per evitar-ho.
Entre els segles XII i
XIII els monjos del monestir arribaren a ser una cinquantena. Aquesta xifra es
va reduir a una vintena a principis del segle XIX, fins que a l'any 1835 a
causa de la llei de desamortització la comunitat religiosa abandonà el recinte
monacal.
A l'any 1851 la Comissió
de Monuments Històrics decidí la seva restauració.
Visita:
La visita al monestir de
Sant Cugat comença a la Torre del Portal Major, un dels punts d'accés al recinte a l’edat mitjana. En aquest portal
hi trobareu l'Oficina d'Informació i Turisme, lloc on us donaran la informació
necessària per fer-hi una visita, que pot ser pel vostre compte o en visita
guiada.
A la dreta de la Torre
del Portal Major es troba el Palau Abacial. És aquest un edifici de finals del
s.XIV amb una estructura típica dels palaus del gòtic català el qual formava
part integrant del recinte emmurallat del monestir.
Darrere de l'Oficina de
Turisme hi ha una plaça de reduïdes dimensions on hi trobareu l'entrada al
Museu de Sant Cugat i a la vegada l'accés al claustre del monestir. En aquest
punt es poden adquirir les entrades per
visitar el recinte interior.
Un dels elements arquitectònics
més rellevant és el claustre. Fou construït al s.XII i és un clar exponent del
romànic català. Al s.XV s'hi construí un segon pis i l'atri d'entrada.
El claustre és de planta
rectangular i cadascuna de les quatre galeries té uns 30 metres . Cada galeria consta de quinze arcs de mig
punt, separats per columnes en grups de cinc arcs. Cada arc està suportat per
un conjunt de dues parelles de columnes amb els seus corresponents capitells,
profusament decorats amb representacions d'animals i escenes bíbliques.
A l'interior del pati del
claustre hi podreu veure una font circular i les restes d'un temple primitiu
del s.V. La creença popular situa en aquest temple el lloc on s'hi va enterrar
i es venerava a Sant Cugat. És imprescindible fer una passejada per les
galeries del claustre seguint les indicacions del fulletó que faciliten a
l'Oficina de Turisme o del guia en el cas de fer una visita concertada. A la galeria
de llevant trobareu l'escala d'accés al pis superior.
A la galeria de migdia hi
ha una porta d'accés a l'església. La construcció de l’església durà diversos
segles i en conseqüència l'estil constructiu d'inici fou el romànic i el
d'acabament el gòtic. És un edifici de plata basilical format per tres naus
paral·leles de gairebé la mateixa alçada de sostre, amb una absidiola al final
de cada nau i un cimbori octogonal que conté una finestra a cada cara.
A la façana principal de
l'església, construïda a la meitat del
s.XIV, s'intueixen les tres naus que formen el conjunt de la basílica.
Sobre la portalada principal, que està formada per arcs ogivals en degeneració,
hi ha un magnífica rosassa de 8,2 metres de diàmetre. Ambdós costats hi
trobareu dues rosasses de dimensions més reduïdes que donen claró a les naus
laterals.
És imprescindible
passar-vos una bona estona admirant els diferents elements decoratius de
l'interior de l'església com: les capelles, els retaules, el cimbori, el
campanar, l'òrgan de la capella de la Pietat, etc. Acabada la visita al recinte
del monestir no deixeu de fer una passejada per l'exterior on hi podreu veure
les muralles, la Creu del Terme, la part exterior de les absidioles i la
fortificació militar romana del segle IV.
Gastronomia:
És la clàssica de les
terres de muntanya de variats sabors i moltes calories com: les escalivades,
les carxofes a la brasa, els cargols de la casa, les sopes, els entremesos,
etc.
Com a plats forts no es
poden oblidar les carns a la brasa com: les costelles i l'espatlla de xai, les galtes de porc, els peus de porc, el
conill, la botifarra i el pollastre. Tota aquesta vianda acompanyada de
patates, carxofes o mongetes del ganxet amb cansalada.
De postres, les de
sempre: la crema catalana, el pastis al whisky, etc.
Restaurants:
Can Borrell (Masia a dos quilòmetres de Sant Cugat)
Tel. 93 692 97 23
Sant Cugat del Vallès
Enllaços:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada