*Castell Monestir de Sant Miquel d'Escornalbou
*Reus i el Modernisme
*Montroig del Camp-Santuari M. de Déu de la Roca
*Parc Samà -Montbrió del Camp
*Montroig del Camp-Santuari M. de Déu de la Roca
*Parc Samà -Montbrió del Camp
CASTELL MONESTIR DE
SANT MIQUEL D'ESCORNALBOU
De Barcelona:
A 125 Km.
Punt de trobada:
Avui el punt de trobada serà a l'àrea de servei Charlie Ribel que està a l'autopista del Garraf C-32 a l’alçada de Vilanova i La Geltrú.
Com arribar-hi:
Haureu de localitzar l’autopista de la costa C-32 amb direcció cap a Sitges, Vilanova i La Geltrú i El Vendrell.
En aquesta última població, després del peatge, s'ha d'enllaçar amb l’autopista A-7 en direcció cap a Tarragona i València. A uns 13 quilòmetres de Tarragona hi ha la sortida 37 (Cambrils). Sortireu de l'autopista i just passada la barrera del peatge trobareu la carretera comarcal T-312. Cal girar a la dreta direcció cap al poble de Montbrió del Camp.
A Montbrió s'ha d'estar atent als indicadors de carretera ja que heu d'entrar al poble i un cop a la rambla s'ha de girar a la dreta, seguint els senyals que porten al poble de Riudecanyes. Quan arribeu al poble de Riudecanyes, seguireu amb atenció els rètols que porten al castell d’Escornalbou. Un cop allà podreu deixar el cotxe en una gran esplanada que s’utilitza com aparcament.
La Història i La Visita:
A uns 2 Km a ponent del poble de Riudecanyes i dalt d’un turó, el castell - monestir de Sant Miquel d’Escornalbou domina la baronia.
És un castell-monestir fortificat i per accedir a l’interior del recinte haureu de passar per una porta oberta a la muralla. A sobre de la porta hi ha una lletra T que simbolitza l’arquebisbat de Tarragona, primers propietaris del monestir, i a Santa Tecla patrona de la ciutat.
Però la història d’aquest punt geogràfic ve de més antic. La regió estava dominada pels sarraïns des del segle VIII, que construïren una torre de guaita i defensa sobre les runes d’un castell romà del segle III. Durant la reconquesta el territori va dependre del senyor de Siurana i el 1162 els exèrcits del rei Alfons I varen conquerí la zona, sota el comandament de l'Albert de Castellbell, senyor de Siurana.
Expulsats els sarraïns, el rei encarregà a Albert de Castellbell la repoblació de la regió, amb la condició de construir al cim del turó d’Escornalbou un convent de canonges Agostins, iniciant així la baronia d’Escornalbou.
Durant més de 60 anys la baronia va estar regida per diferents comunitats religioses i els territoris anaven colonitzant-se sota la tutela de diferents senyors feudals. Fins que, en el 1240, l’església va ser consagrada i les terres de la baronia comprenien els pobles de Vilanova d’Escornalbou, Colldejou, Pedrell de la Teixeta, La Torre de Fontaubella, Riudecanyes, Rifà de Peu, etc. Fins arribar a tenir 101 quilòmetres quadrats de superfície.
L’any 1574 ja que sols hi quedava un canonge, el Bisbat de Tarragona oferí l’edifici als franciscans i les rendes de la baronia a la Universitat de Tarragona. De nou varies comunitats es varen anar alternant en el monestir, fins que al 1648 el Papa autoritzà a una rama dels franciscans a fundar un col·legi de missioners en el castell-monestir d’Escornalbou.
Després de més de 200 anys de participar en la història de la regió i de nous canvis de comunitats religioses, arribà el 25 de Juliol de 1835 i els franciscans abandonaren Escornalbou després de la cremada de convents de Reus i de la desamortització de Mendizábal.
Una nova etapa d'esdeveniments militars i polítics fan que el Castell-Monestir d’Escornalbou, de nou, vagi en decadència.
A l’any 1910 el castell fou comprat per l’industrial tarragoní Eduard Toda. A partir de llavors començà la restauració per transformar una part del castell en una mansió senyorial, amb les comoditats de principis del segle XX. Posteriorment el Sr. Toda el va cedí al bisbat de Tarragona. Després el bisbat el va vendre a la família Llopis, també de Tarragona i aquests el varen vendre al Banc Urquijo l’any 1979. Actualment és propietat de la Generalitat i la Diputació de Tarragona.
En destacarem la biblioteca i una col·lecció de gravats i ceràmiques. El recorregut per les estances de la zona habitada i la biblioteca estan dins de la visita guiada. També podreu visitar el claustre, la sala capitular i l’església.
Després de l'audiovisual i la visita guiada, podreu arribar-vos a l’ermita de Santa Bàrbara. Malgrat el 5 minuts de camí costerut per arribar-hi, des d'aquest punt podreu gaudir d’una de les vistes més boniques de la plana de Tarragona.
Gastronomia:
És la típica de la plana del Camp de Tarragona: conill amb cargols dolços i picants, el petaco, amanides amb romesco, el botifarrot, les faves de gitano, són plats tradicionals i de molta solera.
De postres la coca de vidre, torrades de Santa Teresa, menjar blanc, etc., per acompanyar-ho no pot faltar-hi el moscatell de Montbrió.
Restaurants:
Torre dels Cavallers
Ctra. de Cambrils a Montbrió
Tel. 97783 60 53
Montbrió
L’Horta Florida
C/ Nou, 38 bis
Tel. 977 81 40 00
Montbrió
Enllaços:
REUS I EL MODERNISME
De Barcelona:
A 106 Km
Punt de trobada:
El punt de trobada amb els amics serà a l’àrea de servei del Mèdol de l’autopista AP-7, a uns 10 quilòmetres abans d’arribar a Tarragona, a l’alçada d’Altafulla.
Com arribar-hi:
Haureu de localitzar l’autopista de la costa C-32 direcció cap a Sitges, Vilanova i El Vendrell.
En aquesta última població, passat el peatge, haureu enllaçar amb l’autopista AP-7. Sense deixar-la arribareu a Tarragona. Seguireu en direcció cap a València i a uns 5 quilòmetres hi ha la sortida 34 (Reus - Tarragona).
S'ha de seguir en direcció a Reus i, novament, a uns 5 quilòmetres hi ha un desviament a la dreta que us hi potarà per la carretera C-14.
Un cop a Reus haureu de localitzar la Plaça del General Prim on hi ha un aparcament subterrani. Aquí haureu de deixar el vostre vehicle. Aquesta plaça està situada al nucli antic i a prop de la Plaça Mercadal.
Història:
L’Àrea geogràfica on està situat el nucli urbà de Reus ha estat ocupada des de fa més d’un milió d’anys per diversos assentaments humans tal com ho demostra la nombrosa quantitat d’objectes trobats, especialment els de l’època romana que es poden veure al Museu d’Arqueologia Salvador Vilaseca.
Però, Reus fou bàsicament una ciutat medieval. Les primeres dades documentades són de l’any 1154. Gràcies al mercat setmanal i a la proximitat al port de Salou, la ciutat esdevingué un dels centres comercials més importants del Baix Camp.
Entre els s. XVI i s.XVII la ciutat de Reus va creixer de manera molt significativa a causa de la creació de la industria del tèxtil i de la ceràmica. Al 1640 Catalunya està immersa en la Guerra dels Segadors i consegüentment, durant 12 anys, queda aturat tot creixement industrial i econòmic.
A finals del s.XVIII un nou desenvolupament industrial i comercial situa a Reus en la segona posició de les ciutats més importants de Catalunya, aquesta vegada gràcies a la fabricació d’aiguardent i teixit de seda.
Al s.XIX un altre fenomen industrial i a la vegada cultural arracona les velles teories de les relacions socials i gremials. Neix a Catalunya la revolució industrial i el Modernisme. Reus es converteix en la segona ciutat en importància després de Barcelona.
El 25 de juny de 1852 neix a Reus Antoni Gaudí, màxim representant del modernisme català.
Visita:
La visita podeu iniciar-le a la plaça Prim, lloc on haureu deixat el vehicle i seguir el recorregut pel carrer Monterols fins arribar a la plaça Mercadal, punt neuràlgic i administratiu de la ciutat de Reus.
La plaça és de forma pentagonal. A un dels costats i fent cantonada amb el carrer Monterols hi ha el Museu Gaudí, punt on podreu fer la primera visita. A la confluència amb el carrer Jesús hi ha la coneguda casa Navàs un dels edificis que es pot veure en una visita guiada.
Al costat més reduït de la plaça pentagonal hi ha l’edifici de l’Ajuntament. Després de fer una ullada ràpida a la plaça Mercadal, podeu dirigir les vostres passes al museu Gaudí. És un edifici de planta quadrada, amb una façana recoberta de vidre el qual va ser inaugurat l’any 2007.
L’interior està distribuït en quatre plantes. A la planta baixa hi trobareu la recepció, la venda d’entrades i la botiga de records. Seguidament trobareu tres plates dedicades a museu i una quarta planta dedicada a restaurant.
Després de comprar les entrades i recollir l’aparell d’audio-guia iniciareu el recorregut per la tercera planta. Esteu molt atents a les explicacions de l’audio-guia en els diversos punts d'informació. Cal esmentar la sala de l'audiovisual, on hi ha uns originals seients.
La durada aproximada de la visita és d’uns 90 minuts. Per visitar la casa Navàs i l’Institut Pere Mata haureu d'informar-vos al punt d'Informació Turística de Reus que està al mateix taulell on haureu comprat les entrades del Museu Gaudí.
La Casa Navàs és un edifici que està situat a la cantonada entre la plaça Mercadal i el carrer Jesús. És una obra de l’arquitecte modernista català Domènech i Muntaner que va treballar juntament amb els reconeguts artesans col·laboradors com: Alfons Juyol, mobles i marqueteria de Gaspar Homar, rajoles mosaic i vidrieres de Hipòlit Montseny i Jeroni Granell.
Durant la Guerra Civil Espanyola una torre circular situada a la cantonada amb el carrer Jesús i sobre de la magnifica tribuna de l’edifici fou derruïda per l’impacte d’una bomba.
La visita a la Casa Navàs comença al vestíbul de la casa on es poden apreciar les fantàstiques vidrieres plomades que el separen de l’escala d’accés al primer pis. A partir d’aquest punt anireu passant per les diverses estances de la casa. La visita té una durada d’uns 60 minuts.
Ara, és el moment de fer una visita turística pels diferents carrers cèntrics de la ciutat, seguint el recorregut modernista que s'indica en el mapa de la ciutat que heu recollit al Centre d'Informació.
Gastronomia:
Com a totes les grans ciutats a Reus es pot trobar tot tipus de gastronomia; la cuina de mercat, la tradicional catalana i les diferents cuines nouvingudes com: la italiana, la xinesa o la de menjar ràpid.
Restaurants:
Als voltants de la plaça Mercadal trobareu gran quantitat d’oferta gastronòmica, raó per la qual podreu triar.
Enllaços:
De Barcelona:
A 130 Km.
Punt de trobada:
Avui
el punt de trobada amb els amics serà a l’àrea de servei del Mèdol de l’autopista
AP-7, situada a uns 8 quilòmetres abans d’arribar a Tarragona.
Com arribar-hi:
Haureu
de localitzar l’autopista de la costa C-32 en direcció cap a Sitges, Vilanova i
El Vendrell.
En
aquesta última població, passat el peatge, enllaçareu amb l’autopista AP-7 i, sense
deixar-la, arribareu a Tarragona. Continuareu per l’autopista fins la sortida
37 lloc on deixareu la via ràpida per dirigir-vos a Montbrió del Camp.
Per
anar a Mont-roig del Camp haureu de tornar a l’última rotonda que heu deixat
abans d’entrar al poble de Montbrió i agafar el trencall de la dreta que porta
a Mont-roig.
Als
afores del poble es troba la carretera
T-322 que passa pel poble de Colldejou. A uns 3 quilòmetres de Mont-roig veureu
un desviament a la dreta on hi ha l’ indicador
del
Santuari de la Mare de Déu de la Roca. Solament haureu de seguir per la carretera i arribareu al aparcament del
santuari.
Història:
Les primeres referències
que es tenen de Montbrió del Camp són de principis del s.XII moment en
que Hug de Cervelló, arquebisbe de Tarragona, cedí les terres al noble Guillem
de Jorba per construir-hi un Castell. Posteriorment aquestes terres passaren
novament a la corona.
A uns 5 quilòmetres de Montbrió
trobareu el poble de Mont-roig del Camp,
punt i final de l’excursió.
Mot-roig
apareix per primera vegada a l’any 1118, en un document de donació de terres que
en Ramón Berenguer III va fer al bisbe Oleguer. Al 1185 és novament mencionat
en una carta de cessió de terres del Castell d’Escornalbou.
A partir de 1181 diversos
litigis entre els nobles i l’arquebisbat de Tarragona posaren en primera línia
política al poble de Mont-roig, fins que al morir Sancha, l’esposa del rei
Alfons II d’Aragó, les propietats passaren novament a l’arquebisbat.
L’ermita de la Mare de Déu
de la Roca està situada a 295 metres d’alçada, sobre una roca de pedra sorrenca
de color vermell molt erosionada per l’aigua i el vent. La primera referència
escrita està en un document testamentari
de 1299. Entre els anys 1439 i el 1835 l’ermita estigué sota el manteniment
dels frares del castell d’Escornalbou.
A uns 15 metres per sobre
de l’ermita trobareu la capella de Sant Ramon la qual segons diu la tradició
està emblanquinada per servir de guia als mariners ja que la imatge de Sant Ramon fou trobada a la mar.
La primera capella es construí sobre l’any 1826 i va ser restaurada al 1926 per
un grup de dones de Mont-roig.
Visita:
La visita en aquesta zona
del Baix Camp comença al poble de Montbrió del Camp.
El poble està travessat
pel barranc de l’Ànima Blanca, que és conegut pel nom de la Riera. Als anys 80
es descobriren uns pous d’aigües termals, cosa que va permetre obrir un
balneari als jardins de l’Horta Florida.
Després de deixar el
vehicle el més a prop possible del centre de Montbrió us dirigireu a la plaça
de l’Ajuntament. És un espai de dimensions reduïdes on hi conflueixen cinc
carrers. L’edifici de l’Ajuntament té una façana porticada. Per la porxada de
l’esquerra podeu accedir a la Vila Closa i fer, a partir d’aquest punt, un
recorregut pels seus carrers
De tornada a la plaça de
la Vila seguireu la ruta pel carrer
d’Avall fins arribar a l’església parroquial de Montbrió. Passada l’església
cal girar pel Corredor del Campanar fins arribar novament al Passeig de
Nicolau.
Acabada la passejada per
Montbrió és el moment d’anar al poble de Mont-roig del Camp.
Mireu de deixar el
vehicle el més a prop possible del
centre i comenceu la caminada pel carrer Major en direcció a l’església nova de
Sant Miquel que està situada a la part alta de la localitat.
Al principi del carrer
Major es troba l’església Vella, transformada en el Centre Miró, que podreu
visitar. També es pot visitar el museu de l’Oli Solé i fer la compra d’alguna
ampolla d’oli amb denominació d’origen.
Ara serà el moment d’anar al destí principal de
l’excursió, el Santuari de la Mare de Déu de la Roca, seguint les indicacions
de l’apartat (Com Arribar-hi).
Al final de la carretera
que porta al santuari hi ha un aparcament, lloc on podreu deixar el vehicle. Enfront,
i a uns 20 metres per sobre de l’aparcament, es pot veure la capella de Sant
Ramon.
A la dreta de
l’aparcament, i sota la roca on es veu l’ermita de Sant Ramón, surt un camí
empedrat que porta directament a l’entrada del recinte del Santuari de la Roca.
Passada la porta hi trobareu una plaça de reduïdes dimensions i a la dreta una
balconada ens ofereix una gran panoràmica del poble de Mont-roig del Camp i de
la façana marítima de la comarca.
A l’esquerra de la plaça
hi ha una porxada que dóna accés al restaurant del santuari i al camí que porta
a la capella de Sant Ramon. A l’altre costat de la plaça hi ha l’entrada a
l’ermita de la Mare de Déu de la Roca.
És una petita capella de
planta rectangular i d’una sola nau, una part de la qual està excavada a la
roca gràcies a la facilitat de treball
de la pedra sorrenca i vermella de la zona.
A la dreta de la façana
hi ha un petit campanar de poca alçada i
de forma triangular. A l’interior i sobre de la porta d’entrada veureu el cor.
A l’altra banda està el cambril amb la imatge de la verge. Al costat de l’altar
es troba una porta que condueix al cambril i a la zona habitada del santuari.
A un extrem de la porxada
hi ha l’accés al Fossar de les Monges i a l’escala tallada a la roca que condueix
a la capella de Sant Ramon. És convenient encarregar taula si es vol dinar al restaurant
del santuari.
Gastronomia:
Com arreu del camp de Tarragona,
un dels plats més típics són els calçots, acompanyats de carn a la brasa. També
hi podreu trobar els plats de l’interior i de la costa com: les amanides d’escarola
amb romesco, les escalivades, els peus de porc a la brasa o farcits, els
rostits de pollastre, el bacallà a la llauna, el tronc de lluç amb salsa verda,
la sopa de peix, les llenties amb sèpia,
etc.
De postres les
clàssiques: les postres de músic, la crema catalana, els gelats, etc. i com a postres més típics de la zona: el menjar
blanc; elaborat amb ametlles, sucre i midó de blat de moro o d’arròs.
Restaurants:
Ermita
Mare de Déu de la Roca
Mont-roig del Camp
Tel. 977.837.760
Enllaços:
PARC SAMÀ-MONTBRIÓ DEL CAMP
Punt de
trobada:
Avui
el punt de trobada amb els amics serà a l’àrea de servei del Mèdol de
l’autopista AP-7, situada a uns 8 quilòmetres abans d’arribar a Tarragona.
Com
arribar-hi:
Haureu
de localitzar l’autopista de la costa C-32 en direcció cap a Sitges, Vilanova i
El Vendrell.
En
aquesta última població, passat el peatge, enllaçareu amb l’autopista AP-7 i
sense deixar-la arribareu a Tarragona. Deixareu la sortida de Tarragona ciutat
a la vostra dreta i haureu de seguir fins a la sortida 37 que porta a Cambrils.
Passat
el peatge trobareu una cruïlla amb la carreta T-312. Haureu de seguir a la
dreta en direcció cap a Montbrió del Camp. A uns quatre quilòmetres trobareu
una quarta rotonda. Enfront i a la dreta divisareu el mur de la finca del Parc
Samà. Per accedir-hi haureu de girar a la dreta per la primera sortida de la
rotonda i a uns cinquanta metres trobareu a l’esquerra l’accés al parc.
Història:
El
Parc Samà és un jardí botànic situat dins el terme municipal de Cambrils a uns
5 quilòmetres de la costa i a tocar del terme de Montbrió del Camp. Té una
superfície d’unes 14 hectàrees i va ser en els seus inicis, a les darreries del
segle XIX, un mix entre jardí botànic i zoològic.
El
parc el va promoure en Salvador Samà i Torrens, hereu d’una adinerada família
establerta a Cuba. Fou dissenyat i construït per l’arquitecte Josep Fontserè i
Mestre, autor del Parc de la Ciutadella de Barcelona amb la col·laboració del
seu deixeble Antoni Gaudí.
Les
obres de replantat dels arbres i vegetació començaren el 1881. Posteriorment el
marquès de Marianao, títol que ostentava el Sr. Samà, va fer construir diversos
habitatges i gàbies per allotjar a les diverses espècies d’animals fets arribar
d’arreu del món pel seu Zoo privat. A la vegada es construí el palau, les cases
pel servei, els jardins, el llac, els brolladors, la torre neogòtica, les
cotxeres ...
Tots
els elements arquitectònics que formen el jardí segueixen la línia romàntica
del segle XIX, fets amb pedra calcària i amb les juntes dissimulades amb sulfat
de ferro. Les obres del conjunt duraren 6 anys.
Visita:
L’entrada
al recinte la fareu per una porta lateral que dóna accés a un edifici de servei
on hi comprareu les entrades.
Comenceu
la visita dirigint-vos a la façana principal del palau. Enfront hi ha una
avinguda vorejada de plataners i d’un jardí d’estil francès que dóna accés a
l’entrada principal del recinte. Als dos
costats hi han incorporats diversos elements arquitectònics com: la gàbia dels
lloros, les dependències dels serveis, la gruta, el mirador del bosc, la font
de les petxines naturals, la pista de tennis i una pilastra rematada amb una
gran gerra xinesa.
Podeu
seguir la visita dirigint-vos a veure els dos elements més característics
d’aquest sector tot passejant per l’avinguda que porta a l’entrada principal. Primer
passareu per la gàbia dels lloros. És una construcció feta amb pedra calcària
en forma de gruta i una caseta a la part superior. A la part baixa una columna
escrita a les quatre cares aguanta l’estàtua d’un déu mitològic.
Seguidament
podeu arribar-vos al mirador. Aquest edifici està format per una base de pedra
calcària des d’on comença una escala circular que porta a la torre de guaita
situada a la part alta. Des d’aquí podreu admirar una bona perspectiva de la
finca i dels camps de conreu del voltant.
Ara
podeu tornar a la façana principal del palau que és obra d’un arquitecte
francès no identificat. Aquest palau té una superfície de gairebé 1000 m2 de planta. Els detalls
ornamentals segueixen tendències barroques i rococós. És de forma quadrada i
consta d’una planta baixa dedicada als serveis, un primer pis dedicat a planta
noble i una segona planta per a les habitacions i sota teulada hi ha les
golfes.
L’entrada
principal dóna accés a un gran vestíbul que comunica a un pati central on hi ha
un estany. La façana posterior té una escalinata de marbre que comunica la
plata noble i els jardins.
Ara
és el moment de fer una passejada pels jardins modernistes on hi trobareu el
llac, la font, el mirador, la gàbia dels micos ...
Gastronomia:
Per
la seva proximitat a la costa, entre 5 i 6 quilòmetres, la gastronomia de la
zona està molt lligada als productes del mar i, per aquest motiu, els plats
estrella de la majoria dels restaurants incorporen el peix. Són d’esmentar les
parrillades, els suquets de peix, les sopes, els arrossos, etc.
Restaurants:
En aquesta sortida se’m fa molt dificil recomanar-vos un restaurant,
però sí que puc orientar-vos de la zona on podeu anar a dinar. En aquest cas
podeu arribar-vos a Cambrils on hi trobareu tot tipus de restaurants i a la
vegada asequibles a totes des carteres.
Enllaços:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada