CASTELLÓ D'EMPÚRIES - Comarca de l'Alt Empordà

De Barcelona: A 160 Km.

Punt de trobada:

Avui podríeu trobar-vos amb els amics a l'àrea de Servei de Maçanet de la Selva, que està a l'autopista AP-7, a 1 Km abans de la sortida 9 que porta cap a Palamós i  Sant Feliu de Guíxols.

Com arribar-hi:

Heu de localitzar l’autopista AP-7 i dirigir-vos a Girona. Deixareu a la vostra dreta la ciutat de Girona i haureu de seguir cap a  La Jonquera. A l'alçada de Borrassà hi ha la  sortida 4, sortireu de l’autopista per aquest punt. Haureu de Continuar per la carretera nacional A-2 direcció cap a Figueres. A un 7 quilòmetres trobareu una desviació a la dreta que empalma amb la carretera C-260 i que porta cap a Castelló d’Empúries i Roses. A uns 8 quilòmetres, i després de passar per diverses rotondes, arribareu a la que us portarà a Castelló d’Empúries.

Història:

La plana dels aiguamolls de l’Empordà estava formada per diversos turons on els habitants de la zona s’hi establiren des de ben antic. El poble de Castelló està situat sobre un turó de 17 metres d’alçada, a la plana al·luvial del riu La Muga.

Les excavacions fetes al voltant de la vila han posat al descobert diversos estris de procedència de l’època romana com: dues làpides romanes, ceràmica i monedes. A conseqüència d’aquestes troballes es creu amb l’existència de diverses explotacions agrícoles romanes.

Les primeres dades escrites que es tenen de Castelló d’Empúries són de l’any 879, i es tracta d’un judici per dirimir la possessió d’unes terres monàstiques situades en el comtat de Peralada, que es disputaven els monestirs de Banyoles i el de Sant Policarp de Rasés.

A finals del segle IX la capital del comtat d’Empúries era el poble de Sant Marti d’Empúries. A conseqüència de la inestabilitat territorial pel atacs del pirates i de les incursions dels àrabs, als voltants de l’any 860 el comte Sunyer II traslladà la capitalitat a Castelló, sent l’establiment definitiu de la capital a l’any 1078, a la mort del comte Ponç I. És a partir d’aquest moment que el comtat d’Empúries inicià una etapa de prosperitat que durarà fins el nostres dies.

Al llarg de diversos segles l’economia de Castelló va ser bàsicament l’agricultura, la ramaderia, el comerç i l’artesania, fins que a la meitat del segle XX s’inicià la transformació per les derivades del turisme com: la construcció, hostaleria, comerç, nàutica i principalment per la construcció de la marina residencial Empuriabrava.

Visita:

Podeu començar la visita per l’església de Santa Maria, dita també com la Catedral de l’Empordà. Es comença a construir el dia 13 de febrer de l’any 1261 sobre les restes de la primera església romànica, de la qual es conservaren la torre del campanar i altres elements.

L’obra és d’estil gòtic català. A la façana principal hi ha una magnífica portalada de marbre amb unes arquivoltes profusament decorades. L’interior està format per una nau central i dues laterals on es troben les capelles  enquadrades entre els contraforts.

Cal destacar el retaule d’alabastre atribuït a Vicenç Borràs el qual és d’estil gòtic flamíger renaixentista, i està considerat com una obra única a Catalunya i una de les millors mostres de l’escultura gòtica catalana de la segona meitat del segle XV. Aquest retaule té una alçada de 6,56 metres i consta d’un sòcol llis i una part alta dividida en dos espais decoratius.

L’altre element ornamental i a la vegada sonor és l’orgue. Datat i documentat des de l’any 1494, aquest fou destruït per les tropes franceses durant la Guerra Gran. L’orgue actual és una obra de primers del segle XIX que està format, d’entre altes elements, de quasi 4.500 tubs de tota mena de registres.

Ara és el moment de fer una passejada pel nucli antic de Castelló, passant per la Plaça dels Homes, l’Ajuntament, la Plaça del Joc de Pilota, el Carrer del Lli i el Ecomuseu Farinera de Castelló.

Després de dinar podeu arribar-vos a la marina d’Empuriabrava per fer una passejada pels canals.

Gastronomia:

La cuina de la zona és la  tradicional catalana, que per la proximitat a la costa inclou en els seus plats una gran varietat de productes de l’interior i del mar com: pa amb tomàquet, amanides, cargols a la llauna i amb conill, botifarra amb mongetes, mandonguilles amb sèpia, faves a la catalana, arròs caldós amb llamàntol, suquets de peix, pollastre amb llagosta, bacallà amb samfaina, arrossos ...

Tot això acompanyat amb una gran varietat de postres com: crema catalana, postres de músic, peres al vi, pastis de poma, gelats i sorbets de tot tipus i sabors.

Restaurants:

Restaurant Hotel Canet

Plaça del Joc de la Pilota, 2

Tel, 972 25 03 40

Enllaços:

OLERDOLA I LA CIUTADELLA - Comarca de l'Alt Penedès

De Barcelona: A 61 Km.

Punt de trobada:

A causa de la poca distància que hi ha entre Barcelona i Vilafranca del Penedès el punt de trobada amb la família o els amics serà a l'aparcament del Parc Comarcal d’Olèrdola

Com arribar-hi:

Per arribar-hi haureu de localitzar l’autopista AP-7 en direcció cap a Tarragona. Arribant a Vilafranca del Penedès trobareu la sortida 28 (Vilafranca Nord) i la deixareu a la vostra dreta. Seguireu endavant dos quilòmetres més fins arribar a la sortida 29 que porta a Vilanova i la Geltrú. Deixareu l'autopista per aquesta sortida.

Quan arribeu a la primera rotonda caldrà girar a l'esquerra en direcció cap a Vilanova i La Geltrú. A uns 3 quilòmetres trobareu, a la dreta, un desviament amb els rètols indicadors de Castell d’Olèrdola. Després de fer dos quilòmetres per la carrera BV-2443 s'arriba a l’aparcament del Parc Comarcal d’Olèrdola.

Història:

A un extrem del massís del Garraf per la cara nord i a tocar de la plana del Penedès es troba la reduïda Serra del Cavall. Un dels accidents geogràfics d’aquesta serra és el turó de Sant Miquel, indret on hi ha l’església del mateix nom.

A causa de la situació privilegiada del turó des d'on es podia controlar el comerç i els fluxos migratoris de la població, aquest ja fou habitat des de l’edat de ferro, fa aproximadament 5000 anys. Aquestes dades s'han obtingut de les diverses excavacions realitzades en el turó, on s’han trobat restes arqueològiques de  diferents cultures com la dels ibers i dels romans.

Les excavacions descobriren un mur de dos metres de gruix que envoltava un recinte primitiu que posteriorment en els s.V i IV aC l’ocuparen els distints poblats ibers de la zona. Aquests foren desplaçats pels nous conqueridors, els romans, que reforçaren els murs del recinte i crearen un centre militar.

Passaren els segles i el turó, que havia tingut una gran importància militar a causa de la seva  importància estratègica, quedà abandonat com a conseqüència d'una llarga època de pau. Posteriorment a principis del s.X, concretament a l’any 929, a causa de les guerres de la reconquesta contra els sarraïns, el comte Sunyer construeix dalt del turó i sobre les ruïnes de la ciutat romana el castell d’Olèrdola. 

A l’any 985 el castell fou completament destruït per les tropes de Al-Mansür. Novament fou reconstruït per ordre de Ramon Berenguer III, però a partir del s.XII tornà la decadència del recinte estratègic militar com a conseqüència del desplaçament a Tarragona de la línia  de frontera amb el món musulmà.

Visita:

Després de deixar el vehicle a l’aparcament situat a l’exterior del recinte emmurallat us dirigireu al Centre d’Interpretació que està just passada la muralla. En aquest punt hi havia una masia que a l’any 1967 fou enderrocada per construir-hi un edifici de planta i pis destinat a Centre d’Interpretació del Parc d'Olèrdola.

Durant anys el Centre d’Interpretació passà per diverses etapes de remodelació i adaptació a l'espai museístic, fins que a l’any 1998 quedà definitivament adaptat a les noves necessitats. Està estructurat en diversos ambients que permeten entendre la història de la ciutat d'Olèrdola, els diferents grups humans que l’habitaren i un conjunt de restes arqueològiques trobades en les excavacions.

L'estructura urbana del turó de Sant Miquel està dividida en tres zones: 

L'emmurallada que està formada per dos espais. A la part superior el sector militar, amb el castell i més avall, l’àrea religiosa amb l’església i la necròpolis. 

A la part mitjana de la plataforma del turó hi havia una zona d’activitat econòmica on hi estaven situades la cisterna romana, la premsa, el celler del vi, la pedrera un graner, etc.

A la part baixa i a l’entorn de la porta d’entrada hi havia diversos carrers on estaven ubicades les cases de la gent benestant. Fora de les muralles hi vivia la resta dels habitants de la ciutat d'Olèrdola. Un dels indrets més coneguts  de la ciutat era el Pla dels Albats, amb l’església de Santa Maria i el cementiri de tombes antropomorfes.

Acabada la visita al Centre d’Interpretació podreu iniciar la visita a les ruïnes del recinte. Es pot començar per les restes de les cases de la part baixa, la pedrera i la cisterna romana.

La cisterna romana és un dels elements més interessants del recinte. Està excavat a la roca i tenia una capacitat de 350.000 litres d'aigua. Al voltant de la cisterna podreu veure el sistema de canals utilitzats per recollir l’aigua de la muntanya i dirigir-la fins la cisterna.

L’església de Sant Miquel d’Olèrdola sorprèn pel seu volum arquitectònic situat a la part alta del recinte emmurallat i a pocs metres del castell. És un edifici construït al s.X, d'estil romànic. És de planta quadrangular, d’una sola nau i té un sostre en forma de volta de canó. Quasi al centre de la nau es troba un cimbori octogonal i just sobre d'aquest hi ha un campanar d’espadanya. Al voltant de l’església podreu veure les tombes antropomorfes.

Ara, per acabar la visita caldrà seguir en direcció al castell d’Olèrdola situat a poca distància de Sant Miquel i del que solament en queden unes quantes pedres, el qual com he comentat en l'apartat de la història, fou construït pel Comte Sunyer al s.X sobre les antigues ruïnes d’un altre castell. 

Des d’aquest punt podreu gaudir d’una magnífica vista del pla del Penedès, del massís del Garraf,  les muntanyes de Montserrat i els pobles de la costa mediterrànea. La tornada al Centre d’Interpretació i a la vegada a l'aparcament la fareu pel mateix camí. 

Gastronomia:

La cuina de la zona és la clàssica cuina tradicional catalana i de mercat amb uns tocs de modernitat. Alguns dels plats a destacar poden ser: sopes, amanides, escalivades, carpaccios, cabrit al forn, magret d’ànec, peus de porc amb cargols, etc.

De peixos: bacallà amb samfaina, amb cigrons, a la llosa i esqueixat, salmó al cava amb llagostins, rap a la pedra, etc.

Restaurants:

La Casa del Conill

Anselm Clavé, 13

Tel.938 902 001

Masia Segarulls

Carretera al castell d’Olèrdola

Tel.938 903 799

Enllaços:

www.olerdola.cat

OLOT RUTA MODERNISTA - Comarca de la Garrotxa

De Barcelona: A 85 Km.

Punt de trobada:

El punt de trobada d’avui serà l’àrea de servei dels quatre camins a Tona, per accedir-hi haureu d’estar atents a les següents indicacions. 

Passat els pobles de Centelles i Hostalets de Balenyà, l’autovia C-17 arriba a un petit altiplà. A la dreta trobareu un polígon industrial on hi ha un gran magatzem del grup d’alimentació Bonpreu i Esclat. Estigueu atents a l'indicador d'àrea de servei ja que l’entrada està a uns 200 metres desprès del polígon industrial.

Com arribar-hi:

S’ha de localitzar l’autovia C-60 i dirigir-vos cap a Vic. Sense deixar l’autovia continueu en direcció cap a Ripoll. Vic quedarà a la dreta i a uns 5 quilòmetres hi ha  un desviament que porta al túnel de Bracons. Al final d’aquesta autovia trobareu una rotonda. A la dreta la carretera porta al poble de Bas, a l’esquerra porta a Les Presses i Olot. Arribant al barri de Bonavista d’Olot us topareu amb una altra rotonda molt amplia. Seguireu recte fins arribar al centre d’Olot on cal trobar un lloc per aparcar el cotxe.

Història i Visita:

A finals del s.XIX i principis del s.XX, va aparèixer a Catalunya un nou corrent artístic anomenat Modernisme. Utilitzava criteris gòtics i romànics i a la vegada el treball manual, materials nobles i de llarga durada com són la pedra, el ferro o la ceràmica vidrada.

La decoració constructiva és molt rica i al mateix temps recarregada. Aquests dissenys incorporen motius vegetals en forma de fulles i flors, que en la seva majoria estan instal·lats en les façanes i sota els balcons.

Olot és una de les ciutats de Catalunya on la influència del Modernisme té una representació urbana molt  interessant, gràcies a reconeguts arquitectes com Lluís Domènec i Muntaner, Josep Acemar i molt especialment Alfred Paluzie, aquest últim amb més de mitja dotzena d’edificis repartits pel centre de la ciutat.

Comenceu la ruta del Modernisme pel carrer de Sant Rafel, eix comercial de la ciutat d’Olot. A la meitat del carrer trobareu, fent xamfrà, la  casa Gassiot, la qual us serà fàcil localitzar. A la façana principal hi ha alguns arcs neogòtics que aguanten una balustrada de ferro forjat. Al centre de la façana s’aprecien uns medallons amb representacions al·legòriques a la professió de metge del propietari de la finca.

Seguiu el recorregut pel carrer Sant Rafel fins arribar a la plaça de  l’església de Sant Esteve. Aquest magnífic edifici religiós està situat a un nivell més alt amb respecte al carrer major. Una gran escalinata dóna accés a la porta principal. Desprès de fer una ullada a l’interior sortireu per la porta lateral, obra de Martí Sureda que està coberta de ceràmica groga.

Enfront de la façana principal de l’església de Sant Esteve es troba una de les cases més representatives del Modernisme d’Olot. Us parlo de la casa Gaietà Vila obra de l’arquitecte Alfred Paluzie. La façana està pintada de color vermell fosc, els elements decoratius estan formats per una gran varietat de representacions de vegetals, dracs, ferro forjat i ceràmica vidrada. La part alta de l’edifici està acabada amb merlets medievals units per unes baranes de ferro forjat. La Casa Gaietà té tres façanes, una d’elles està  al passeig de l’Escultor Miquel Blay. 

A la dreta d’aquest passeig trobareu la Casa Solà Morales, obra de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner, que l’any 2000 va ser inclosa al catàleg de La Ruta Europea del Modernisme. Sols per aquest fet no deixeu de visitar-la. 

Cal parar molta atenció a la façana amb uns trets decoratius i arquitectònics molt característics. A la part alta hi ha una galeria porxada amb dotze columnes acabades amb capitells i arcs de mig punt. A la planta baixa dues magnífiques columnes arriben sota la balconada del primer pis. Per capitells, dues escultures del  barceloní Eusebi Arnau.

Desprès de passar una bona estona admirant la façana de la Casa Gaietà cal tornar a la plaça de l’església i seguir pel carrer Major, centre comercial d’Olot. Deixareu a 

l’esquerra la plaça Major i seguireu fins a la cruïlla amb el carrer Carme. 

Fent xamfrà amb el carrer Carme es troba la Casa Pujador, obra de l’arquitecte Josep Azemar. És una de les cases més conegudes d’Olot, la característica més important de l’edifici és la utilització de la pedra picada. A la cantonada de la casa hi ha una torre cilíndrica i una magnífica tribuna amb arcs de mig punt. Les teulades tenen forma de barret i estan decorades amb ceràmica de diferents colors.

Quasi a tocar de la Casa Pujador, a la plaça del Conill, hi ha la Casa Escubós obra de l’arquitecte Alfred Paluzie. Els balcons i les finestres d’aquesta casa estan decorades amb ceràmica vidrada de tipus floral. S’hi veuen fulles verdes i una flor de color vermell al centre. La façana principal està pintada d’un color verd pàl·lid. 

Refareu les vostres passes fins arribar a la plaça Major. A poca distància de la plaça i per sota del carrer Major trobareu la plaça Mora on hi ha la pastisseria Ferrer. Està situada a la planta baixa d’un magnífic edifici modernista amb uns balcons de ferro forjat. No deixeu d’entrar-hi per admirar el sostre empostissat i comprar alguns pastissos típics.

Heu fet un recorregut pels edificis més representatius del Modernisme d’Olot, però cal fer una última visita cultural. El claustre del Convent del Carme, el qual fou construït al s.XVI i és un dels claustres renaixentistes més ben conservats de Catalunya, declarat  Monument d’interès històric i artístic.

Ja ha arribat l’hora de dinar. A la tarda es pot fer la visita  al Museu dels Volcans instal·lat a la torre Castanys, que és un gran edifici d’estil Italià de 1844. És obra de l’arquitecte Josep Fontseré i està situat al centre del Jardí Botànic. Una escalinata dóna accés a la planta d’exposicions i a l’audiovisual. Durant la visita podreu gaudir de la gran varietat de vegetació del jardí. 

Gastronomia:

La Cuina Volcànica és una marca gastronòmica amb molta força i fonament. Es realitza amb els productes que donen les fèrtils terres volcàniques on creixen tot tipus d'hortalisses, en particular els típics fesols, les patates, els naps i les castanyes que acostumen a acompanyar el porc,  el senglar o els cargols. No deixeu de provar-la. 

Restaurants:

La Deu

Ctra de la Deu s/n

Tel. 972 261 004

Enllaços:

www.Turismeolot.com

GAVÀ MINA PREHISTÒRICA - Comarca del Baix Llobregat

De Barcelona: A 24 Km

Punt de trobada:

A causa de la proximitat de Gavà, avui el punt de trobada amb la família o els amics serà al vestíbul del “Parc Arqueològic de les Mines Prehistòriques”.

Com arribar-hi:

Haureu de localitzar l’autopista C-32 direcció cap a Sitges. Deixareu la sortida dels pobles de Sant Boi de Llobregat i Viladecans. Abandonareu  la via ràpida per la sortida Gavà i us dirigireu cap aquest poble, quedant  ambdós costats el polígon industrial de Barnasud. No perdeu de vista els indicadors del “Parc Arqueològic” els quals us portaran directament a l’entrada  de les “Mines Prehistòriques”.

Història:

Fa uns 6000 anys els primitius habitants de Gavà descobriren a la part alta del municipi, a tocar del vessant sud del parc natural del Garraf, una mina d’un mineral anomenat variscita el qual s'utilitzava, principalment, per a la fabricació de joies. Aquesta mina subterrània, distribuïda en galeries, és el jaciment de mines prehistòriques més antic d’Europa.

A principis dels anys 70 del s.XX i a causa de les obres d'urbanització del barri de Can Tintorer, al nord del poble de Gavà, descobriren dalt d’un petit turó unes obertures al subsòl. Després d’un exhaustiu estudi realitzat per un grup d’arqueòlegs, arribaren a la conclusió que l’accés a les galeries foren excavades en el Neolític, possiblement per l’extracció i obtenció de minerals.

Les diverses exploracions arqueològiques fetes en l’extensa zona minera, d’unes 200 hectàrees, han permès descobrir com vivien els minaires prehistòrics de fa 6000 anys. A mida que els treballadors obrien les galeries utilitzaven les runes per abocar-les a les galeries on el mineral estava esgotat. 

Les runes  contenien fragments de ceràmica, eines trencades, restes d’animals, roba, puntes de fletxa i utensilis fets d’ossos. També s’han trobat restes humanes, ja que  durant algun temps de l’activitat minera s’hi feien enterraments a les galeries, els quals anaven  acompanyats de les seves corresponents ofrenes.

Hem de destacar els materials utilitzats per a la fabricació dels estris destinats a l'excavació de les galeries i l’extracció de la variscita com: les destrals  de pedra, les aixades de sílex i os i els molins de pedra que servien per moldre els cereals.

Visita:

El conjunt dels diferents espais que formen l’edifici del Parc Arqueològic Mines de Gavà,  fou dissenyat per Dani Freixes i l’estudi d’arquitectura Varis Arquitectes. Heu de diferenciar tres espais ben definits dins del conjunt arquitectònic. 

Al primer espai veureu la recepció, la botiga, el restaurant, la sala d’actes, les aules i la consigna. Al segon, hi trobareu la sala de l'audiovisual i la sala principal o coberta del jaciment miner. Al tercer espai hi ha un nou audiovisual i l’accés a la reproducció subterrània d’una mina.

Com ja he comentat a l'apartat referent al segon espai, el primer que trobareu serà l’audiovisual, lloc on donen  la benvinguda al Parc Arqueològic Mines de Gavà i fan un resum de la troballa del jaciment. Sortint de l'audiovisual accedireu a una àmplia  zona coberta  per un sostre suportat per una enginyosa estructura metàl·lica. Al centre hi ha una de les mines, punt de partida de les excavacions. 

Als voltants de la boca d’accés a la mina, un conjunt de passarel·les de fusta enlairades del terra, comuniquen  quatre mòduls anomenats laboratoris. El primer és el laboratori del medi natural on una projecció animada us donarà una idea de com era el paisatge, quines plantes i animals hi vivien i com aprofitaven aquests recursos els habitants d’aquella època.

El segon i tercer mòdul són els laboratoris de la tecnologia. Aquí es representa i explica, en un  audiovisual, com feien les eines de treball i com les utilitzaven. El quart mòdul és l’anomenat laboratori de l’ésser humà on es representen com eren físicament, quines eren les seves creences religioses i els rituals.

A continuació passareu a una sala on un altre audiovisual explica com eren les mines, què era la variscita i per què tantes generacions dedicaren tants esforços per extreure aquest mineral.

En acabar l’audiovisual, seguireu per un recorregut preestablert que us portarà a l’interior de la reproducció d’una mina de l’època neolítica. Amb aquesta última visita acaba el recorregut pel Parc Arqueològic  Mines de Gavà.

Gastronomia:

En la zona del Baix Llobregat podreu gaudir de tot tipus de cuina, des de la típica de l’interior de Catalunya com ara: les amanides, carns a la brasa i estofades, peus de porc, etc. fins a la clàssica cuina de la costa amb els arrossos caldosos i les paelles, passant per les fritades i graellades de peix.

Les postres són les tipiques d’arreu: les postres de músic, gelats, pastissos, etc.

Restaurants:

Torreon

c/Blanes, 3

Tel. 936 330 635

Gavà Mar

Enllaços:

www.parcarqueologic.cat