OLOT RUTA MODERNISTA - Comarca de la Garrotxa

De Barcelona: A 85 Km.

Punt de trobada:

El punt de trobada d’avui serà l’àrea de servei dels quatre camins a Tona, per accedir-hi haureu d’estar atents a les següents indicacions. 

Passat els pobles de Centelles i Hostalets de Balenyà, l’autovia C-17 arriba a un petit altiplà. A la dreta trobareu un polígon industrial on hi ha un gran magatzem del grup d’alimentació Bonpreu i Esclat. Estigueu atents a l'indicador d'àrea de servei ja que l’entrada està a uns 200 metres desprès del polígon industrial.

Com arribar-hi:

S’ha de localitzar l’autovia C-60 i dirigir-vos cap a Vic. Sense deixar l’autovia continueu en direcció cap a Ripoll. Vic quedarà a la dreta i a uns 5 quilòmetres hi ha  un desviament que porta al túnel de Bracons. Al final d’aquesta autovia trobareu una rotonda. A la dreta la carretera porta al poble de Bas, a l’esquerra porta a Les Presses i Olot. Arribant al barri de Bonavista d’Olot us topareu amb una altra rotonda molt amplia. Seguireu recte fins arribar al centre d’Olot on cal trobar un lloc per aparcar el cotxe.

Història i Visita:

A finals del s.XIX i principis del s.XX, va aparèixer a Catalunya un nou corrent artístic anomenat Modernisme. Utilitzava criteris gòtics i romànics i a la vegada el treball manual, materials nobles i de llarga durada com són la pedra, el ferro o la ceràmica vidrada.

La decoració constructiva és molt rica i al mateix temps recarregada. Aquests dissenys incorporen motius vegetals en forma de fulles i flors, que en la seva majoria estan instal·lats en les façanes i sota els balcons.

Olot és una de les ciutats de Catalunya on la influència del Modernisme té una representació urbana molt  interessant, gràcies a reconeguts arquitectes com Lluís Domènec i Muntaner, Josep Acemar i molt especialment Alfred Paluzie, aquest últim amb més de mitja dotzena d’edificis repartits pel centre de la ciutat.

Comenceu la ruta del Modernisme pel carrer de Sant Rafel, eix comercial de la ciutat d’Olot. A la meitat del carrer trobareu, fent xamfrà, la  casa Gassiot, la qual us serà fàcil localitzar. A la façana principal hi ha alguns arcs neogòtics que aguanten una balustrada de ferro forjat. Al centre de la façana s’aprecien uns medallons amb representacions al·legòriques a la professió de metge del propietari de la finca.

Seguiu el recorregut pel carrer Sant Rafel fins arribar a la plaça de  l’església de Sant Esteve. Aquest magnífic edifici religiós està situat a un nivell més alt amb respecte al carrer major. Una gran escalinata dóna accés a la porta principal. Desprès de fer una ullada a l’interior sortireu per la porta lateral, obra de Martí Sureda que està coberta de ceràmica groga.

Enfront de la façana principal de l’església de Sant Esteve es troba una de les cases més representatives del Modernisme d’Olot. Us parlo de la casa Gaietà Vila obra de l’arquitecte Alfred Paluzie. La façana està pintada de color vermell fosc, els elements decoratius estan formats per una gran varietat de representacions de vegetals, dracs, ferro forjat i ceràmica vidrada. La part alta de l’edifici està acabada amb merlets medievals units per unes baranes de ferro forjat. La Casa Gaietà té tres façanes, una d’elles està  al passeig de l’Escultor Miquel Blay. 

A la dreta d’aquest passeig trobareu la Casa Solà Morales, obra de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner, que l’any 2000 va ser inclosa al catàleg de La Ruta Europea del Modernisme. Sols per aquest fet no deixeu de visitar-la. 

Cal parar molta atenció a la façana amb uns trets decoratius i arquitectònics molt característics. A la part alta hi ha una galeria porxada amb dotze columnes acabades amb capitells i arcs de mig punt. A la planta baixa dues magnífiques columnes arriben sota la balconada del primer pis. Per capitells, dues escultures del  barceloní Eusebi Arnau.

Desprès de passar una bona estona admirant la façana de la Casa Gaietà cal tornar a la plaça de l’església i seguir pel carrer Major, centre comercial d’Olot. Deixareu a 

l’esquerra la plaça Major i seguireu fins a la cruïlla amb el carrer Carme. 

Fent xamfrà amb el carrer Carme es troba la Casa Pujador, obra de l’arquitecte Josep Azemar. És una de les cases més conegudes d’Olot, la característica més important de l’edifici és la utilització de la pedra picada. A la cantonada de la casa hi ha una torre cilíndrica i una magnífica tribuna amb arcs de mig punt. Les teulades tenen forma de barret i estan decorades amb ceràmica de diferents colors.

Quasi a tocar de la Casa Pujador, a la plaça del Conill, hi ha la Casa Escubós obra de l’arquitecte Alfred Paluzie. Els balcons i les finestres d’aquesta casa estan decorades amb ceràmica vidrada de tipus floral. S’hi veuen fulles verdes i una flor de color vermell al centre. La façana principal està pintada d’un color verd pàl·lid. 

Refareu les vostres passes fins arribar a la plaça Major. A poca distància de la plaça i per sota del carrer Major trobareu la plaça Mora on hi ha la pastisseria Ferrer. Està situada a la planta baixa d’un magnífic edifici modernista amb uns balcons de ferro forjat. No deixeu d’entrar-hi per admirar el sostre empostissat i comprar alguns pastissos típics.

Heu fet un recorregut pels edificis més representatius del Modernisme d’Olot, però cal fer una última visita cultural. El claustre del Convent del Carme, el qual fou construït al s.XVI i és un dels claustres renaixentistes més ben conservats de Catalunya, declarat  Monument d’interès històric i artístic.

Ja ha arribat l’hora de dinar. A la tarda es pot fer la visita  al Museu dels Volcans instal·lat a la torre Castanys, que és un gran edifici d’estil Italià de 1844. És obra de l’arquitecte Josep Fontseré i està situat al centre del Jardí Botànic. Una escalinata dóna accés a la planta d’exposicions i a l’audiovisual. Durant la visita podreu gaudir de la gran varietat de vegetació del jardí. 

Gastronomia:

La Cuina Volcànica és una marca gastronòmica amb molta força i fonament. Es realitza amb els productes que donen les fèrtils terres volcàniques on creixen tot tipus d'hortalisses, en particular els típics fesols, les patates, els naps i les castanyes que acostumen a acompanyar el porc,  el senglar o els cargols. No deixeu de provar-la. 

Restaurants:

La Deu

Ctra de la Deu s/n

Tel. 972 261 004

Enllaços:

www.Turismeolot.com

GAVÀ MINA PREHISTÒRICA - Comarca del Baix Llobregat

De Barcelona: A 24 Km

Punt de trobada:

A causa de la proximitat de Gavà, avui el punt de trobada amb la família o els amics serà al vestíbul del “Parc Arqueològic de les Mines Prehistòriques”.

Com arribar-hi:

Haureu de localitzar l’autopista C-32 direcció cap a Sitges. Deixareu la sortida dels pobles de Sant Boi de Llobregat i Viladecans. Abandonareu  la via ràpida per la sortida Gavà i us dirigireu cap aquest poble, quedant  ambdós costats el polígon industrial de Barnasud. No perdeu de vista els indicadors del “Parc Arqueològic” els quals us portaran directament a l’entrada  de les “Mines Prehistòriques”.

Història:

Fa uns 6000 anys els primitius habitants de Gavà descobriren a la part alta del municipi, a tocar del vessant sud del parc natural del Garraf, una mina d’un mineral anomenat variscita el qual s'utilitzava, principalment, per a la fabricació de joies. Aquesta mina subterrània, distribuïda en galeries, és el jaciment de mines prehistòriques més antic d’Europa.

A principis dels anys 70 del s.XX i a causa de les obres d'urbanització del barri de Can Tintorer, al nord del poble de Gavà, descobriren dalt d’un petit turó unes obertures al subsòl. Després d’un exhaustiu estudi realitzat per un grup d’arqueòlegs, arribaren a la conclusió que l’accés a les galeries foren excavades en el Neolític, possiblement per l’extracció i obtenció de minerals.

Les diverses exploracions arqueològiques fetes en l’extensa zona minera, d’unes 200 hectàrees, han permès descobrir com vivien els minaires prehistòrics de fa 6000 anys. A mida que els treballadors obrien les galeries utilitzaven les runes per abocar-les a les galeries on el mineral estava esgotat. 

Les runes  contenien fragments de ceràmica, eines trencades, restes d’animals, roba, puntes de fletxa i utensilis fets d’ossos. També s’han trobat restes humanes, ja que  durant algun temps de l’activitat minera s’hi feien enterraments a les galeries, els quals anaven  acompanyats de les seves corresponents ofrenes.

Hem de destacar els materials utilitzats per a la fabricació dels estris destinats a l'excavació de les galeries i l’extracció de la variscita com: les destrals  de pedra, les aixades de sílex i os i els molins de pedra que servien per moldre els cereals.

Visita:

El conjunt dels diferents espais que formen l’edifici del Parc Arqueològic Mines de Gavà,  fou dissenyat per Dani Freixes i l’estudi d’arquitectura Varis Arquitectes. Heu de diferenciar tres espais ben definits dins del conjunt arquitectònic. 

Al primer espai veureu la recepció, la botiga, el restaurant, la sala d’actes, les aules i la consigna. Al segon, hi trobareu la sala de l'audiovisual i la sala principal o coberta del jaciment miner. Al tercer espai hi ha un nou audiovisual i l’accés a la reproducció subterrània d’una mina.

Com ja he comentat a l'apartat referent al segon espai, el primer que trobareu serà l’audiovisual, lloc on donen  la benvinguda al Parc Arqueològic Mines de Gavà i fan un resum de la troballa del jaciment. Sortint de l'audiovisual accedireu a una àmplia  zona coberta  per un sostre suportat per una enginyosa estructura metàl·lica. Al centre hi ha una de les mines, punt de partida de les excavacions. 

Als voltants de la boca d’accés a la mina, un conjunt de passarel·les de fusta enlairades del terra, comuniquen  quatre mòduls anomenats laboratoris. El primer és el laboratori del medi natural on una projecció animada us donarà una idea de com era el paisatge, quines plantes i animals hi vivien i com aprofitaven aquests recursos els habitants d’aquella època.

El segon i tercer mòdul són els laboratoris de la tecnologia. Aquí es representa i explica, en un  audiovisual, com feien les eines de treball i com les utilitzaven. El quart mòdul és l’anomenat laboratori de l’ésser humà on es representen com eren físicament, quines eren les seves creences religioses i els rituals.

A continuació passareu a una sala on un altre audiovisual explica com eren les mines, què era la variscita i per què tantes generacions dedicaren tants esforços per extreure aquest mineral.

En acabar l’audiovisual, seguireu per un recorregut preestablert que us portarà a l’interior de la reproducció d’una mina de l’època neolítica. Amb aquesta última visita acaba el recorregut pel Parc Arqueològic  Mines de Gavà.

Gastronomia:

En la zona del Baix Llobregat podreu gaudir de tot tipus de cuina, des de la típica de l’interior de Catalunya com ara: les amanides, carns a la brasa i estofades, peus de porc, etc. fins a la clàssica cuina de la costa amb els arrossos caldosos i les paelles, passant per les fritades i graellades de peix.

Les postres són les tipiques d’arreu: les postres de músic, gelats, pastissos, etc.

Restaurants:

Torreon

c/Blanes, 3

Tel. 936 330 635

Gavà Mar

Enllaços:

www.parcarqueologic.cat

CAMÍ DE RONDA CALELLA DE PALAFRUGELL - FAR DE SANT SEBASTIÀ - Comarca del Baix Empordà

De Barcelona: A 125 Km

Punt de trobada:

El punt de trobada amb els amics serà a l'àrea de Servei de Maçanet de la Selva que està a l'autopista AP-7 en el Km 86, a 1 Km abans de la sortida de Palamós i  Sant Feliu de Guíxols.

Com arribar-hi:

Haureu de dirigir-vos cap a Girona per l’autopista AP-7. S'ha de deixar aquesta via per la sortida 9 i dirigir-vos a Palamós. Quan arribeu al poble de Palamós deixareu la vila a la dreta i s'ha de seguir camí cap a Palafrugell. Un quilòmetre abans d’arribar a la ciutat de Palafrugell haureu d'estar atents i no continuar per la variant subterrània. Entrant a la ciutat  solament haureu de seguir els indicadors que porten a Calella de Palafrugell per l’Avinguda del Mar. 

Arribant a Calella trobareu una rotonda. A la dreta es va cap al centre urbà, a l’esquerra cap a Llafranc i enfront hi ha un carrer que porta al mar. És el passeig de la Torre, mireu de trobar aparcament pel cotxe en aquest carrer.

Després d'aparcar el vehicle s'ha de seguir carrer a vall fins trobar l’hotel La Torre. Just al costat esquerra de l'hotel un petit carreró porta directament al Camí de Ronda. Donada una ullada al paisatge cal iniciar la caminada per la vostra esquerra en direcció  cap a Llafranc.

Història:

Els inicis dels Camins de Ronda de la Costa Brava es poden situar a finals del segle XIX. Eren utilitzats per la Guardia Civil pel control dels pobles de la costa i així evitar el contraban.

A principis del s.XX augmentà la importància d’aquests camins a causa de l'estraperlo i com a conseqüència de la precarietat econòmica del país després de la Guerra Civil Espanyola. Passaren els anys i l’econòmica començà a millorar i a minvar  l’escassesa de productes bàsics.  

Espanya entrà a formar part de la UE i el Mercat Comú. A partir d’aquest moment els camins de ronda perderen tota la importància extra-comercial i entraren en decadència. A finals del s.XX  després diverses reformes, els camins de ronda van passar a formar part de les rutes turístiques de la Costa Brava. Els itineraris turístics voregen magnífiques cales i extraordinaris penya-segats on els pins arriben a tocar l’aigua.  

Visita:

Iniciareu la caminada en el punt de contacte amb el Camí de Ronda. A la dreta el camí us portarà a la primera cala de Calella de Palafrugell. A l’esquerra a Llafranc, primer destí on dirigireu les vostres passes.

El mar queda a la dreta. El passeig té un paviment en molt bon estat, voreja petites i salvatges cales on sempre hi ha algun banyista o una petita embarcació. A l’ esquerra alguns edificis d’apartaments i cases unifamiliars gaudeixen del privilegi d’estar a primera línia de mar.

A uns 10 minuts de l’inici de la caminada, i després d’un giravolt del camí divisareu per primera vegada la petita Badia de Llafranc. Freqüentment es veuen pintades sobre les pedres, els clàssics senyals de color  blanc i vermell, característiques dels senders de llarg recorregut. 

Arribant a les primeres cases de Llafranc, trobareu a la dreta unes escales que us portaran directament a l'inici de la platja de la badia. La platja i el port esportiu queden a la dreta. A l’esquerra del passeig un seguit de bars, restaurants i alguna que altre casa de pescadors transformada i adaptada per a casa d’estiuejants.

S'ha de seguir caminant en direcció a l’entrada del port esportiu que està al final del Passeig de Cípsela. Just al costat esquerra de l’entrada al port trobareu unes escales. Cal començar-les a pujar. Mentre es fa la pujada podreu admirar una nova panoràmica del port esportiu, el passeig i el nucli urbà del poble de Llafranc. Al final de les escales s'empalma amb el passeig de Pau Casals. Girareu a la dreta seguint la senyalització de marques vermelles i blanques del sender de gran recorregut.

A uns 100 metres trobareu un desviament a la dreta. Cal passar de llarg i seguir pel passeig de Pau Casals. A partir d’aquest punt el passeig inicia una forta pujada que no deixarà d’acompanyar-vos fins arribar a la base del Far de Sant Sebastià.

En aquest punt hi ha un petit aparcament i uns bancs de pedra per reposar una estona després de la feixuga pujada i gaudir de la panoràmica. A l’altra banda de la carretera trobareu unes escales de petjada ampla, en total uns 30 graons, que porten a l’esplanada de l’aparcament de l'Hotel El Far. Pel costat dret de l’edifici hi ha un passeig estret que dóna la volta a l'hotel. A mà esquerra del passeig trobareu uns serveis. A la part de darrera de l’edifici hi ha la torra de l’antic castell del Far i a pocs metres les rüines d’un poblat Iber restaurades i en molt bon estat. 

Quasi a tocar de les rüines arqueològiques comença el camí de ronda que porta a Tamariu, però aquest es pot deixar per una propera excursió.

Després de passar una bona estona admirant el paisatge i les panoràmiques que ofereix la Costa Brava serà hora de refer el camí fins el punt de sortida a Calella. En aquest punt continuareu fins arribar a la primera cala del poble de Calella. A la dreta del camí trobareu l’Hotel La Torre, lloc on podreu parar per dinar. La carta és amplia i també hi ha  menú. Ara bé, el més interessant del lloc és la vista de la cala des de la terrassa del restaurant. 

Gastronomia:

La gastronomia de la zona està marcada pels productes autòctons i característics de tota la costa catalana com: els  arrossos, els peixos, els suquets, etc. També com a tot arreu de la costa, es poden trobar restaurants per a totes les butxaques i tot tipus de cuina internacional.

Restaurants:

La Torre

Passeig de la Torre, 26

Tel. 972614603

Calella de Palafrugell

Enllaços:

www.ca.costabrava.org

CALDES DE MALAVELLA - Comarca de La Selva

De Barcelona: A 90 Km.

Punt de trobada:

El punt de trobada amb la família o els amics serà a l'àrea de Servei de Maçanet de la Selva de l'autopista AP-7, a 1 Km abans de la sortida de Palamós i Sant Feliu de Guíxols.

Com arribar-hi:

Haureu de dirigir-vos a La Jonquera per l’autopista AP-7. La deixareu a la sortida 32 1 Km després de l’àrea de servei on us haureu trobat amb els amics.

Passada la sortida 32 haureu d’empalmar amb la nacional N-II en direcció cap a Girona. Després de fer uns 8 quilòmetres trobareu una rotonda i un desviament a la dreta que porta a Caldes de Malavella 

Història:

El descobriment de restes fòssils al Puig de les Ànimes de Caldes de Malavella demostren que els orígens del poble es remunten al Paleolític Superior. Des de molt antic la zona era rica en aigües, però no va ser fins el segle I quan es començar a establir un nucli urbà gràcies a la proximitat  de la Via Augusta romana.

Caldes es convertí en una important estació termal anomenada “Aqua Vocanis”. A diferència d’altres ciutats romanes, que varen néixer per a fins militars o estratègics, Caldes nasqué a partir d’un interès de salut i de lleure ja que les seves aigües tenien propietats curatives.

Passen els segles i Caldes al igual de les altres ciutats de l’edat mitjana evoluciona construint muralles al voltant del nucli de població. Les termes utilitzades pels romans queden prohibides i en el seu lloc es construeix el castell de Caldes. A l’actualitat únicament queden tres torres circulars i restes de llenços de la muralla en el Puig de Sant Grau. 

El castell de Malavella del segle XI és l’altre castell situat al turó de Sant Maurici i era de dimensions més grans que el de Caldes. A l’actualitat sols en queda una torre que està integrada en el conjunt arquitectònic de l’ermita de Sant Maurici.

A mitjans del segle XIX moltes zones de Catalunya on gaudeixen d’aigües termals realitzen l’explotació creant centres de tractaments terapèutics. Però no és fins la segona meitat del mateix segle que Caldes es converteix molt lentament en un centre balneari amb diverses deus com: el Puig de les Ànimes, amb dos deus, la Font de la Pedrera, la Font Xica i la Font del Fetge als afores de la vila. Al nucli urbà hi havia les fonts que eren explotades tradicionalment pels veïns com: els Bullidors, el Raig de Sant Grau, la Font de l’Hospital i la Font de Sant Narcís.

A l’any 1840, es va construir el primer establiment de banys aprofitant les aigües d’Els Bullidors. És a partir d’aquest moment quan Caldes comença a consolidar-se com a  poble d’estiueig que funcionarà entorn de l’activitat balneària.

Visita:

La visita a Caldes la podeu començar pel Balneari Vichy Català situat a l’avinguda del Dr. Furest, podeu fer una passejada pels jardins i pel  vestíbul de l’establiment. Acabada la visita al balneari hauríeu de continuar fins la plaça de l’Ajuntament passant pel carrer de les Termes Romanes on podreu visitar aquestes restes arqueològiques.

A tocar de l’Ajuntament trobareu l’Oficina de Turisme on us podran donar el mapa de la vila i els punts més interesants per poder visitar. No deixeu de veure les instal·lacions del Balneari Prats.

En el centre de la vila situat entre l’Ajuntament, el Balneari Prats, la Plaça Cruïlles, el carrer Plaça Petita i la Plaça de Sant Esteve trobareu la majoria dels punts d’interès a visitar. Edificis de finals del segle XIX i primers del XX com: la casa Rosa, la casa Quintana, la casa Mas i Ros, la torre Alemanys, la casa Punxes i altres llocs d’interès com: Cal Ferrer de la Plaça, Sant Grau i la plaça de l’Aigua i Muralla.

Gastronomia:

La cuina de la zona és la tradicional catalana amb una variada selecció d’especialitats com: peus de porc guisats, espatlla de be al forn, estofats de vedella, bacallà a la llauna, cua de bou amb castanyes, etc.

De postres les clàssiques: postres de músic, gelats variats, pomes al forn, mel i mató, etc.

Restaurants:

Hostal Restaurant Esteba

Francesc Macià, 2

Tel. 972 470 055

Caldes de Malavella

Enllaços: